Lola López, supervivent del suïcidi: "La persona que se suïcida no vol morir, vol deixar de patir"

Lola López va patir el suïcidi de primera mà, doncs la seua filla es va llevar la vida. Durant el procés de dol, explica, va haver d’aprendre a posar paraules a una experiència per a la qual inicialment no en tenia: "La persona que se suïcida no vol morir, vol deixar de patir", afirma contundent. 

D’aquella necessitat de comprendre i de donar sentit al que havia passat naix també el seu compromís amb la prevenció. Motiu que la porta a col·laborar en nombroses institucions, des de la Conselleria o el Ministeri fins al propi Ajuntament d'Alcoi.

Per a López, entendre aquesta idea és una de les claus per a abordar el fenòmen: "Ens dona l’esperança de pensar que, si podem alleujar eixe patiment, la persona no se n’anirà". Considera que hi ha persones que poden arribar a "aquest túnel, a la conducta suïcida", però que és possible actuar abans que arriben a eixe punt. "El parlar d’això és el primer dels objectius", explica, al mateix temps que reivindica la importància d’haver contribuït a posar el suïcidi en el debat públic.

La seua trajectòria la va fer apropar-se a la prevenció com a assessora de formació de la Conselleria d’Educació, va posar en marxa "el pla de formació del professorat 2019-2023". La seua satisfacció, diu, és pensar que "hi ha milers de persones a les quals els ha arribat la formació per a entendre i anticipar-nos".

Per a López, la prevenció passa necessàriament per formar aquells professionals que poden detectar els canvis i les senyals d’alarma: "Professors, metges, benestar social...".

A aquesta tasca suma la col·laboració amb el Ministeri des de 2019. "He format part del grup que ha elaborat el primer pla de prevenció del suïcidi estatal", explica. També reivindica la necessitat que les administracions locals treballen en aquesta línia, com en el cas de l’Ajuntament d’Alcoi, amb l’objectiu de "rebaixar les taxes de suïcidi".  A més, considera especialment important incorporar la mirada dels familiars i dels supervivents: "Oferim eixa visió des de les famílies, com es viu, com se n’ix, i què fem els supervivents una vegada ocorre", assenyala. En aquest sentit, reclama que es coneguen i es faciliten "els recursos i les línies d’ajuda", així com "conceptes clars, factors de protecció i de risc i les vies d’intervenció".

SENYALS D'ALARMA
López posa el focus en els canvis de conducta. "Qualsevol canvi important en la conducta que s’instal·la en el temps, no un canvi de dos dies, és una senyal d’alarma", explica, tot assenyalant que pot estar relacionat, per exemple, amb una depressió, la qual també ha de ser tractada.  Davant d’aquestes situacions, considera fonamental no mirar cap a un altre costat ni intentar eliminar ràpidament el patiment. "El que no cal fer és, per por, intentar llevar-li-ho del cap", apunta. Al contrari, "cal afrontar el moment des de les emocions" i preguntar per aquests canvis de conducta. "Cal parlar del suïcidi des del respecte i amb rigor", defensa López. I, sobretot, "cal permetre’ls parlar". 

CAUSES MULTIFACTORIALS
López insisteix, però, que no existeix una única causa que explique una conducta suïcida.
La prevenció, però, també requereix mirar més enllà de l’individu. "Estem en un context que fa patir", afirma López, en referència a les circumstàncies que envolten les persones i que poden ser "mentals o externes, o totes dues". En aquest context situa factors com l’adolescència, l’homofòbia, les violències de gènere o les situacions de vulnerabilitat, com "no tindre un sostre" o "no poder emancipar-se". Són, explica, "dolors de la societat en què estan creixent", als quals afegeix "els odis que estan impregnant el clima social". La prevenció, per tant, exigeix entendre la complexitat del fenomen i actuar sobre els diferents factors que poden influir en el patiment.