Article d'opinió de Hèctor Climent Antolí, Metge pediatra Alcoi
L'oposició que volem
Fa molt de temps que la ment que em va fer reflexionar sobre la importància de la política, sobretot arran dels comentaris d’una població que va perdent progressivament la fe en la mateixa.
No obstant, aquesta irreemplaçable ferramenta té un propòsit fonamental: fer funcionar una societat canviant amb llibertat, sent al seu torn un reflex el més realista possible de la mateixa. És per això que agrupem els representants en partits polítics, per a que totes les formes de pensar estiguen representades als organismes parlamentaris (bé siga local, regional o estatal).
Tot engranatge d’aquest elaborat mecanisme és una part fonamental i necessària perquè el mateix rode amb normalitat i eficiència. TOT, i no només els representants que governen. De fet, en la meua humil opinió, la part més valuosa és l’oposició. Sempre m’ha fascinat aquesta figura i l’enorme responsabilitat que té (encara que siga la menys visible), ja que té la labor de vigilar i donar pluralitat a un govern que, en cas de no existir, no podria reflectir la totalitat de la realitat d’una societat diversa, en la que totes i tots mereixem estar representats (independentment dels parlamentaris que governen).
Quina alegria vaig tindre fa un temps al vorer que aquesta noble funció anava a recaure en part en un polític alcoià de ja gran trajectòria a l’esquerra valenciana; pensava que tindríem doncs una oposició progressista, constructiva i regeneradora…
El temps m’ha demostrat lo molt equivocat que estava... I és que un no deixa mai d’aprendre (i sorprendre’s). El nostre poble, que podria tindre una oposició digna, ostenta actualment una figura que ha optat per fer gala del màxim exponent de la pitjor estratègia possible: la guerra de guerrilles partidista (sense tindre en compte les necessitats reals del poble), i l’insult i el desprestigi gratuït del govern a la recerca del vot fàcil.
Amb tot el respecte, l’antipolítica (igual que l'antifutbol), pot semblar útil per obtindre resultats electorals a curt termini… Però a llarg termini tan sols aconsegueix desprestigiar i destruir el propi sistema, així com donar força a ideologies perilloses que ja ressonen en els parlaments. Considere que és una irresponsabilitat, impròpia d’un polític que vulga ostentar aquest títol amb dignitat, perpetuar aquestes estratègies, especialment si és la veu de l’oposició. I és que per a fer-se sentir no fa falta cridar…
No soles la meua veu està cansada de polítics que es dediquen a l'insult gratuït i a la cerca del vot fàcil… Som no pocs els que desitgem polítics que es centren en fer la seua feina: bastir ponts constructius i de col·laboració per obtindre un organ plural (per descomptat sense deixar de representar a la seua ideologia), i no caure en actituds egocentristes que alimenten el desprestigi creixent del nostre sistema actual. Però, sobretot, volem polítics, tant al govern com (com en aquest cas) a l’oposició, que deixen de perdre el seu temps, i el nostre, escrivint articles d’opinió destructius, replets d’insults gratuïts i rebequeries, més propis d’una barra de bar que d’un càrrec públic (per molt elaborats que aquest siguen).
Que bonica, constructiva i útil pot arribar a ser l’oposició a un govern… Que bonica, constructiva i útil… Tant de bo algun dia la tinga'm a la nostra gran ciutat».