L'últim segon

El temps és un factor molt important als esports, o al menys en bona part d'ells. Per exemple, l'atletisme hagué de mesurar els registres també amb centèsimes per dissipar qualsevol tipus de dubte quan els corredors creuen la línia de meta. I no obstant això, moltes vegades s'ha de recórrer a la foto finish. El cas de la Fórmula 1 també és paradigmàtic: allí utilitzen fins i tot les mil·lèsimes. Si canviem als esports d'equip, la importància ja no es troba en les diferències individuals, sinó en el límit temporal que marca la fi d'un partit. En esports com el bàsquet, el compte enrere facilita molt les coses, ja que un encontre finalitza quan s'arriba als quaranta minuts de joc. Siga on siga la pilota. Passe el que el passe. Malauradament (o no), al futbol sabem que no pot ser el mateix.

Serà l'esport rei, però el tanteig habitual -al voltant dels dos o tres gols- no ajuda a crear situacions dramàtiques com les que sovint es donen en altres esports. Però a vegades ocorre. A diferència del mateix bàsquet o el handbol, el futbol no té un final obert. No fa massa anys que inventaren allò del temps de prolongació, que no deixa de ser una orientació, tant pels jugadors com pels espectadors.

El diumenge passat, ja amb el temps complit, un cúmul de jugades desgraciades va propiciar que el Reus tinguera una darrera oportunitat: un colp franc perpendicular a l'àrea, molt ben situat. En eixe moment és quan li dic a mon pare que, dependent del resultat de la falta, eixiríem del camp amb un somriure o amb cara de circumstàncies, per dir-ho suaument. El Collao, clar, va emmudir després del gol del jugador del Reus i tots vam enfilar cap a la porta de sortida. Em va sorprendre que els jugadors no es pararen al mig del camp per saludar l'afició. Supose que estarien massa atabalats amb el que acabava d'ocórrer, però sempre és un gest que s'agraeix, i més després d'un bon partit on no hi hagué res a criticar, excepte, una vegada més, la falta d'encert.

Espere que ningú se'n recorde allà a maig dels dos punts que es van perdre a les acaballes de l'encontre, perquè no seria un bon senyal. Quan ja han passat quasi tres quarts de lliga, està clar que no s'ha desenganxat cap equip del tren dels cinc aspirants a l'ascens. Inclús per darrere ja està amenaçant el Sant Andreu, que té un enfrontament directe amb el Deportivo aquest diumenge. Comença la part decisiva de la temporada, la més apassionant sense dubte. És l'hora de crear les condicions perquè no es tornen a repetir esvarons imprevistos -amb el temps complit- com el de l'altre dia.