El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Màgia, gols, èxtasi i adrenalina a El Collao: Alcoyano 3-2 Barça Atlètic

  • Aquest dissabte l’Alcoyano s’ha alliberat i s’ha soltat la ‘melena’ amb atreviment i risc ofensiu. I si hi ha atreviment i testicles, El Collao respon.
  • Les idees, les intencions i la força de la nova SAD són més que lloables, però feien falta gols i no menjades i DJ al costat de l’estadi. De fet, la convocatòria de la Fan Zone ha punxat totalment. Potser si hi ha play-off d’ascens…

Els qui han fet pont o han decidit no pujar a El Collao s’han perdut un d’eixos partits que es viuen una vegada cada —més o menys— deu anys al temple alcoianista. Una bogeria de partit que ho ha tingut tot, però sobretot emoció, molts gols i un final èpic amb el gol de la victòria (Soler) en el descompte. Este dissabte sí que s’ha vist l’Alcoyano de garra, moral i pundonor.

Si fem marxa arrere en el temps, segurament el partit més recent de la història de l’Alcoyano amb més intensitat, garra i alegria fou el de l’eliminació del Reial Madrid en Copa. Doncs bé, la victòria d’aquest dissabte davant el Barça Atlètic ha tingut els mateixos ingredients: emoció, molts gols, garra, centrades per la banda i un gol en el descompte. Ha estat una vesprada màgica i difícil d’oblidar, en què tots els astres s’han alineat perquè els alcoianistes tornaren a casa amb un somriure gegant i un nivell d’adrenalina exagerat. Costarà dormir aquest dissabte.

I és que l’afició del Deportivo vol veure el seu equip guanyar, i quasi tant li fa la categoria en què siga. Les idees, les intencions i la força de la nova SAD són més que lloables, però feien falta gols i no menjades i DJ al costat de l’estadi. De fet, la convocatòria de la Fan Zone ha punxat totalment. Potser si hi ha play-off d’ascens…

Però tornem al partit. L’Alcoyano ha estat precisament el contrari del que s’ha vist en les 13 jornades anteriors i ha sigut just allò que El Collao valora i agraeix. Fins hui, les bandes eren quasi inexistents, l’electricitat del joc era de 125 i no de 220 volts, i la creativitat brillava per la seua absència. Potser en els partits del Barbastre i el primer contra el Mestalleta es va intuir una dosi d’eixe futbol total que tant apassiona el sabut aficionat alcoià. Aquest dissabte l’Alcoyano s’ha alliberat i s’ha soltat la ‘melena’ amb atreviment i risc ofensiu. I si hi ha atreviment i testicles, El Collao respon.

 

 

El Deportivo ha eixit al 200% i ha sorprés el Barça B —per cert, plagat de xavalets imberbes de qualitat i toc estratosfèric— amb clares ocasions de Lado i Chinchilla, amb xuts molt ajustats.

Tot s’ha trencat quan Sama Nomoko ha sigut expulsat, de manera rigorosa, per alçar massa el peu i colpejar sense mala intenció un jugador de l’Alcoyano. Tot just es complia la mitja hora i la cosa es posava molt bé per als de Fran Alcoy.

El Deportivo ha espentat i Chinchilla ha aconseguit el primer gol superant el porter nord-americà internacional sub-23, Kochen, en un mà a mà letal. El Collao ja era una festa. L’equip ha continuat espentant i ha generat més ocasions. Cap rastre del Barça en tota la primera part.

La segona meitat ha començat també amb un Alcoyano desconegut: aquesta vegada no s’ha tirat arrere com sol fer i ha anat a buscar el segon. Rubén Català, hui més apagat, ha pogut fer el 2-0. Però l’ombra del partit d’Olot ha aparegut sobre el gelat Collao. Ja saben: el camp on fa unes setmanes van ser incapaços de marcar jugant el rival amb 10.

El Barça ha avançat línies i ha creat perill. I en una falta que semblava indirecta i sense complicacions, Oduro ha empatat descol·locant Jagoba amb un xut directe a l’escaire. Increïble.

Però l’Alcoyano no s’ha donat per vençut i ha tornat a l’atac amb un Izan espectacular per la banda esquerra. Les seues incursions han sigut sempre perillosíssimes. A més, té un guant al peu i centra com un mestre. Ell ha sigut l’autor del segon gol en arreplegar una pilota centrada des de la banda dreta. L’ha engaltada com un obús… De nou, deliri a El Collao. Quedaven 20 minuts.

Traca final

La cosa no ha acabat ahí, perquè al minut 83 Mbacke tornava a empatar. Aquesta vegada, de nou, un despiste alcoianista en la recepció d’un córner ha permés al jugador del Barça rematar a plaer, a soles. Zárraga, minuts abans, havia tret una mà miraculosa per salvar l’equip.

El més normal era ja l’empat a 2, però no. L’Alcoyano ha tingut més fe, i els canvis han aportat. Piera ha mostrat la seua corpulència i domini aeri davant els quasi adolescents blaugranes, encara que no ha pogut marcar. I quan restaven 2 minuts dels 7 d’afegit, Soler —que acabava d’entrar— ha fet el 3-2 rematant de cap una centrada, una altra vegada, d’Izan. Una meravella que ha tornat bojos els 1.500 aficionats que han pujat a El Collao.

En definitiva, un partit dels que marquen i que sempre es recorden, amb un Alcoyano que per fi ha jugat a futbol total.

 

 

Fitxa

CD Alcoyano: Zárraga, Solbes, Raül González, Loren, Adri Lledó, De Pedro (Romero, 90+6'), Fran Moreno (Soler, 70'), Chinchilla (Joan Piera, 77'), Lado (Steven Prieto, 70'), Rubén Català (Àlex Alonso, 77'), Izan Llinares.

Barça Atlètic: Kochen, David Oduro (Walton, 76'), Mbacke, Álvaro Cortés, Joan Anaya (Andrés Cuenca, 90+1'), Brian Fariñas, Roger, Juan Hernández (Quim Junyent, 76'), Shane Kluivert (Guille Fernández, 46'), Toni Fernández (Dani Rodríguez, 46'), Nomoko.

Gols: 1-0, Chinchilla (min 37); 1-1, Oduro (min 64); 2-1, Izan Llinares (min 71); 2-2, Mbacke (min 83); 3-2, Soler (min 90+4).

Àrbitre: Miquel Pujol. Targeta groga per a Fran Moreno, Chinchilla, Lado, De Pedro, Rubén Català i Solbes (Alcoyano); i per a Oduro (Barça Atlètic). Targeta roja per a Sama Nomoko (Barça Atlètic).

Observacions: 1.576 espectadors i espectadores a El Collao.