Malgrat Compromís, arriba Espanya

Espanya –l'España en español, l'España una, monàrquica i rojigualda-- ha arribat a les nostres places i carrers de la mà de Compromís. A Cocentaina, al costat del refugi que els nostres avis van construir per a protegir-se de les bombes que ens enviava l'Espanya una, monàrquica i rojigualda i els seus aliats nazis i feixistes, el govern del PSOE i Compromís van muntar una pantalla gegant perquè resulta que aquesta mateixa Espanya, hereva del franquisme emblanquinat per la “Transició”, jugava un partit de futbol contra l'Argentina.

Tal i com va passar a Alcoi i a Muro, Compromís a Cocentaina també es va unir a l'orgia ultranacionalista espanyola. El partit de futbol era en obert i des de cada casa la ciutadania que ho volguera podria haver seguit eixa final del torneig. Però l'operació nacionalitzadora, amb la bandera rojigualda, l'himne, el rei, el missatge d'unitat, etc. no s'haguera pogut portar endavant sense ocupar un espai públic. Per a més inri, aquesta posada en escena ha estat una operació camuflada de festa innòcua lliure de política. Però res més lluny de la realitat.

Ara, encara ensumant les restes de la victòria esportiva d'Espanya, llegim a la premsa que el PP vol llevar-li el nom d'un institut a l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó. La dreta mai decep i el “aporellos” que ingènuament molts pensaven que era només un càntic contra el rival esportiu, és també un crit contra nosaltres, contra la nostra identitat i contra la nostra voluntat de superar el Règim del 78.

L'atac que els de l'Espanya una, monàrquica i rojigualda perpetren contra una gran ambaixadora de la nostra cultura com és Isabel-Clara Simó no és el primer ni serà l'últim. Atacs a la nostra identitat i contra els símbols que millor la representen no n'hem deixat de rebre. Cerradelo a Alcoi, Molina a Muro i Pla a Cocentaina, tots tres de Compromís, protestaran contra els intents d'assimilar-nos a l'Espanya una, monàrquica i rojigualda després d'haver participat en l'orgia nacionalista espanyola que, en essència, és la mateixa corrent espanyolitzadora que va acabar amb l'Espanya tricolor, republicana i democràtica de fa tot just 90 anys. I és la mateixa corrent espanyolitzadora que acabarà amb nosaltres, amb la nostra identitat, si no combatem aquest assimilacionisme camuflat de festa i de germanor.