El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Tere Mollá Castells

Mals temps per a la pau

Ucraïna, Gaza, Sudan, Iemen, etc. Corren mals temps per a la pau. Sobretot quan quatre dirigents del món són els que dicten en cada moment on han d'e…

Ucraïna, Gaza, Sudan, Iemen, etc. Corren mals temps per a la pau. Sobretot quan quatre dirigents del món són els que dicten en cada moment on han d'esclatar les guerres per a continuar produint armament.

No importa que s'assassinen cruelment criatures innocents. Ni que s'utilitzen els cossos de les dones com a camps de batalla a les quals violentar com a una arma més de guerra encara que no tinguen res a veure amb el conflicte.

No importa que s'arrasen terres fèrtils per tal d'anar conquerint espai físic, però també emocional de tota classe i condició. Igual donen que siguen terres que cossos el que deixen sense vida o que hagen violentat.

Les guerres, en la majoria dels casos, són coses d'homes. I ho són entre altres coses, perquè no pateixen el fet de donar a llum una nova vida amb totes les cures que això requereix.

La situació tant d'Ucraïna com la d'altres llocs del món ha passat a un segon pla davant la devastació que sestà duent a terme per part del govern sionista d'Israel a la franja de Gaza que, si bé és cert que va començar el conflicte amb l'atac del passat set d'octubre i el segrest d'unes dues-centes persones, no és menys cert que la seua població civil s'està emportant la pitjor part. Sobretot les criatures i les dones.

Una zona que per arreu del món era coneguda per tindre el major grau d'amuntegament de gent per metre quadrat del món i on l'elevat nombre de morts era sabut en el moment en el qual les armes d'Israel començaren a fer-se servir a la zona. Res no ha importat.

El primer ministre, en hores molt baixes dins del seu país, no ha dubtat en utilitzar el seu armament, un dels més poderosos del món, per a massacrar a la gent palestina de Gaza i als rebels que, des de Cisjordània, han alçat la veu. I tot amb el suport de la, mal anomenada, comunitat internacional que no ha dubtat ni un segon a fer-li costat, deixant de banda a la gent palestina de Gaza.

I no, no podem ser equidistants davant un desastre humanitari d'aquesta magnitud. No són terroristes als quals Israel està assassinant despietadament. Són, majoritàriament criatures i dones indefenses que ja no tenen on amagar-se ni on fugir. Són les criatures que en un futur havien de lluitar per les seues terres i pel seu poble. I són dones que, també en un futur segurament continuarien tenint filles i fills per mantindre llinatges i cultura. Però quasi tot el món sencer els ha girat l'esquena. Els estem girant l'esquena.

I per cada persona segrestada d'Israel estan sent assassinades desenes de persones palestines. I és que quan vaig conéixer la magnitud del conflicte, també vaig aprendre que a Israel tenen una màxima i és que per a ferir a famílies senceres han de matar del seu futur. O, cosa que és el mateix, assassinar a les criatures.

Una lluita despietada de David contra Goliat que, a més de tindre tots els mitjans, compta amb el vistiplau del quasi tot el món sencer que a més de donar-los suport incondicionalment i de fer grans negocis d'armes, també estan contribuint a la massacre del poble palestí a Gaza.

A banda d'una profunda tristesa, sent molta ràbia i molta impotència per veure com va guanyant la insolidaritat amb la gent més pobra i com, en nom de no sé ben bé què, el capitalisme sestà fent d'or amb la venda d'armes a Israel que, en últim terme són les responsables dels crims que cada dia s'estan donant a la franja de Gaza.