Manifest CEIP Miguel Hernández d'Alcoi davant l'acte violent contra una mestra

“Com ja sabeu, hui encetem la quarta setmana de la nostra vaga educativa. Quatre setmanes de sacrificis, de renúncies i de molta incertesa, però també quatre setmanes de dignitat, de compromís i de defensa ferma de l’escola pública i en valencià.

Hui, també estem ací per a denunciar uns fets que no haurien d’haver passat. Ahir, una mestra jubilada que participava en les concentracions de València, en les quals nosaltres també estàvem, va ser víctima d’una agressió vergonyosa i intolerable per part d'un policia. I, malauradament, no va ser l'únic moment en què la policia va exercir una força excessiva i incomprensible cap a persones pacífiques, perquè som mestres, no delinqüents, i ahir, a la concentració de València hi havia mestres, jubilats i jubilades i famílies amb xiquetes i xiquets. Des d’ací volem mostrar-li tota la nostra solidaritat i condemnar rotundament aquest i tots els actes de violència contra qui exerceix el seu dret a manifestar-se.

Cap porra, cam empenta, cap amenaça podrà silenciar una lluita que naix de l'estima profunda cap al nostre alumnat i cap a l'escola pública. 

Durant totes aquestes setmanes ens hem manifestat sempre de manera pacífica. Ho hem fet amb respecte, amb convivència, amb música, amb cultura i amb la força de la paraula. Per això les nostres reivindicacions sonen a banda. I no hi ha res més valencià —ni més bonic— que lluitar així.

I precisament per això, la resposta que hem rebut és vergonyosa i intolerable.

I volem dir ben clar que, si toquen a una, ens toquen a totes. Que rebutgem la brutalitat i la repressió policial.

Hem sigut un exemple de reivindicacions pacífiques i ningú es mereix este tracte.

Per tot el que acabem de dir, seguirem lluitant fins que ens escolten. Nosaltres no volem confrontació. Volem diàleg. Volem una negociació real. I la volem ja. Seguirem caminant amb el cansament per dins, però amb la convicció intacta, perquè allò que ens està oferint Conselleria, no està a l’altura ni del que mereixen els vostres fills i filles, ni del que mereix l’escola pública.

Ja sabeu també que tenim unes ganes immenses de tornar a les classes i d'estar amb els vostres fills i filles, però també sabem que aquesta lliçó serà històrica. Perquè hi ha moments en què educar també significa plantar-se. Significa defensar els drets, les arrels i la dignitat.

Volem donar les gràcies, de tot cor, a tots i totes. A vosaltres, AMPA, famílies i alumnat. La vostra implicació, el vostre suport i la vostra estima ens sostenen quan les forces flaquegen.

Ja sabeu que els vostres fills i filles són l'essència de la nostra feina i, per elles i ells, la major part del nostre claustre estem lluitant, amb valentia i amb molt de sacrifici, per l’escola que totes i tots mereixem: una educació pública, de qualitat i en valencià.

Així que sí, estem molt cansades i sabem que la nòmina del mes se'ns acabarà en uns dies, però la dignitat de lluitar pel CEIP Miguel Hernández, pel nostre alumnat i pel present i futur de l’escola pública, ens durarà sempre.

I no hi ha res que puga pagar eixa dignitat.