La companyia Atalaya converteix el Teatre Calderón en l'asil de Chareton. Marta Rosella Gisbert
Cordura, prudència i bogeria amb motiu de la Mostra de Teatre. Teatre Calderón, 2 de juny de l'any 2016. Asil de Chareton; 13 de juliol de 1808. El marqués de Sade dirigeix una obra de teatre que s'ubica al període de la Revolució Francesa; moment d'explosió de noves idees col·lectivistes. Ell és el principal personatge de l'obra representada, a la vegada, dins de l'obra teatral signada pels brillants professionals d'Atalaya.
Els companys de psiquiàtric de Sade -un malalt que pateix paranoia, un obsés sexual, una prostituta- l'acompanyen en un viatge dement que té un destí clar: la representació de l'assassinat de Jean-Paul Marat, al darrere, un intent de massacrar les seues idees. Una proposta magnífica que encarna el sofriment derivat del dilema motivat per dues teories: la defensa social de la Revolució Francesa en el personatge de Marat versus l'individualisme de Sade. Una bogeria perfectament ordenada, corda, amb varietat de veus, de punts de vista, amb un text per a fer-nos pensar. En un segon pla, Coulmier, director del psiquiàtric, intenta apagar el batec revolucionari amb teràpies burgeses. ¿La veritable prescripció mèdica vàlida per a gaudir d'aquesta genial obra? Entendre la realitat dels bojos en dosis industrials.
Marta Rosella Gisbert