La modesta i molt ben filada trama de Matar al rey, d'Arden Produccions, no té res a envejar a les grans companyies que estan arribant a la Mostra de Teatre d'Alcoi 2015. I no solament perquè acaba de celebrar el seu vintè aniversari, ni pels més de 70 reconeixements nacionals i autonòmics que avalen a l'equip. És l'elegància de la posada en escena, la perfecta dicció, tonalitat i interpretació dels personatges -com em comentava al finalitzar la funció el periodista Javier Llopis, recorda als doblatges antics-, la serietat barrejada amb ironia que enalteix a aquest grup valencià, que ja visità la Mostra als seus albors, a l'any 1996, amb l'obra L'Estança. O, sense anar més lluny, aquells que fa un any portaven a la ciutat la proposta Las rameras de Shakespeare, dins de la fira en la qual ens trobem ara mateix. Marta Rosella Gisbert
La modesta i molt ben filada trama de Matar al rey, d'Arden Produccions, no té res a envejar a les grans companyies que estan arribant a la Mostra de Teatre d'Alcoi 2015. I no solament perquè acaba de celebrar el seu vintè aniversari, ni pels més de 70 reconeixements nacionals i autonòmics que avalen a l'equip. És l'elegància de la posada en escena, la perfecta dicció, tonalitat i interpretació dels personatges -com em comentava al finalitzar la funció el periodista Javier Llopis, recorda als doblatges antics-, la serietat barrejada amb ironia que enalteix a aquest grup valencià, que ja visità la Mostra als seus albors, a l'any 1996, amb l'obra L'Estança. O, sense anar més lluny, aquells que fa un any portaven a la ciutat la proposta Las rameras de Shakespeare, dins de la fira en la qual ens trobem ara mateix.
Matar al rey parla de la morbosa història, o llegenda, al voltant del monarca Enric IV. Qui el va assassinar? Una ombra va perseguir la seua persona -no solament en vida-, que ràpidament esdevingué en personatge; una titella en mans de les tafaneries de castellans, portuguesos i tota aquella que, senzillament, volgués opinar. Encara que, sense cap dubte, el principal problema, fins i tot qüestió d'estat, fou la suposada impotència del rei i altres teories al voltant de la seua sexualitat. Precisament és aquesta història, basada en fets reals i reials, la que es constitueix com el leitmotiv de l'obra. Juana, filla dels reis lusitans, esgotada del poc èxit sexual del seu marit, busca consol en mans de Beltrán de la Cueva, un dels predilectes del rei. La filla que engendren, suposadament bastarda, Juana la Beltraneja, es disputarà la successió de la corona d'Enric IV amb la germana d'aquest, Isabel la Catòlica. Finalment, la infanta perdrà la batalla i la corona no passarà a mans dels portuguesos. L'atmosfera que recrea Arden Produccions presenta un diàleg on es mantenen les expressions i cortesies de l'època, amb la frescura més actualitzada. Bravo. Per molts anys, més, Arden.
'Matar al rey', la morbositat d'un monarca impotent
La modesta i molt ben filada trama de Matar al rey, d'Arden Produccions, no té res a envejar a les grans companyies que estan arribant a la Mostra de Teatre d'Alcoi 2015. I no solament perquè acaba de celebrar el seu vintè aniversari, ni pels més de 70 reconeixements nacionals i autonòmics que avalen a l'equip. És l'elegància de la posada en escena, la perfecta dicció, tonalitat i interpretació dels personatges -com em comentava al finalitzar la funció el periodista Javier Llopis, recorda als doblatges antics-, la serietat barrejada amb ironia que enalteix a aquest grup valencià, que ja visità la Mostra als seus albors, a l'any 1996, amb l'obra L'Estança. O, sense anar més lluny, aquells que fa un any portaven a la ciutat la proposta Las rameras de Shakespeare, dins de la fira en la qual ens trobem ara mateix.
Matar al rey parla de la morbosa història, o llegenda, al voltant del monarca Enric IV. Qui el va assassinar? Una ombra va perseguir la seua persona -no solament en vida-, que ràpidament esdevingué en personatge; una titella en mans de les tafaneries de castellans, portuguesos i tota aquella que, senzillament, volgués opinar. Encara que, sense cap dubte, el principal problema, fins i tot qüestió d'estat, fou la suposada impotència del rei i altres teories al voltant de la seua sexualitat. Precisament és aquesta història, basada en fets reals i reials, la que es constitueix com el leitmotiv de l'obra. Juana, filla dels reis lusitans, esgotada del poc èxit sexual del seu marit, busca consol en mans de Beltrán de la Cueva, un dels predilectes del rei. La filla que engendren, suposadament bastarda, Juana la Beltraneja, es disputarà la successió de la corona d'Enric IV amb la germana d'aquest, Isabel la Catòlica. Finalment, la infanta perdrà la batalla i la corona no passarà a mans dels portuguesos. L'atmosfera que recrea Arden Produccions presenta un diàleg on es mantenen les expressions i cortesies de l'època, amb la frescura més actualitzada. Bravo. Per molts anys, més, Arden.
Iacob, el jueu fidel a Enric IV, és el millor personatge, entranyable.