El laboratori sobre rodes Movilab, estarà a la Plaça Ferrándiz i Carbonell d'Alcoi fins el proper divendres. Hi ha concertades les visites de 12 centres educatius, a més de 17 a 18,30 s'obri per a tots els públics
El laboratori sobre rodes Movilab, una iniciativa de la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (FCYT), el Consell Superior de Investigacions Científiques (CSIC) i la Fundació Pedrosa estarà a la Plaça de Ferrándiz i Carbonell d'Alcoi fins el proper divendres. Compta amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Alcoi i el suport del Campus d'Alcoi de la Universitat Politècnica de València.
El regidor d'Empresa, Formació i Innovació, Manolo Gomicia ha explicat que l'objectiu d'aquesta iniciativa "és el foment de la ciència i tecnologia als xiquets". Hi ha concertades les visites de 12 centres educatius, que faran que un total de 700 alumnes de 5é a Batxillerat puguen gaudir d'aquest laboratori mòbil.
Tal i com ha informat el cap de unitat del Departament de Cultura Científica i de la Innovació de FECYT, César López, aquesta "és la tercera edició del Movilab, que ja ha recorregut més de 3.000 Km per tota Espanya".
Miguel Ángel Satorre, vicedirerector d'I+D del Campus d'Alcoi ha indicat que "a més de les visites concertades, estarà obert al públic per a que puguen anar xiquets de totes les edats de 17 a 18'30 hores, hi ha dos laboratoris on expliquen de forma molt amena diferents experiències relacionades amb la biologia, la física i l'òptica".
CONFERÈNCIA: LA REVOLUCIÓ DEL CERVELL
Juan Lerma. Director de l'Institut de Neurociències d'Alacant, CSIC-UMH, va oferir una conferència al Saló de Graus de l'Edifici Carbonell, titulada La revolució del Cervell.
El cervell és la màquina més perfecta i complicada que la naturalesa ens ha proporcionat. En l'actualitat, estem assistint a una excepcional aportació de coneixements relacionats amb el cervell i el seu funcionament. Probablement, en els últims anys s'han produït més avanços en el seu coneixement que tots els haguts al llarg del segle XX. Com sol succeir sempre que un es manté en la frontera del coneixement tan impossible de predir com de legislar, estem sent testimonis d'una autèntica revolució. No obstant això, les malalties cerebrals continuen representant un important component de patiment social i econòmic. L'any 2010, les despeses anuals originats a Europa pel conjunt de malalties classificades com a malalties del cervell es van elevar a 768.000 milions d'euros; i és que en la majoria dels casos es tracta de malalties cròniques.
Una infinitat de coneixements han sigut adquirits gràcies a algunes troballes decisives en relació amb el cervell, produïts al llarg del segle XX, començant per la teoria neuronal de Ramón i Cajal, qui va establir les bases de la neurociència moderna. Més recentment, el desenrotllament de tècniques no invasives per a estudiar el cervell, com la ressonància magnètica funcional o el PET, estan permetent analitzar el funcionament del cervell humà i estan aportant dades que ajuden a lligar el coneixement obtingut en animals d'experimentació amb el funcionament del cervell humà, el coneixement del qual continua sent el gran repte del segle XXI. No hi ha dubte que totes estes noves tècniques i la seua utilització per a conèixer el funcionament del cervell humà generaran un nivell de coneixement capaç de què la societat varie aspectes nuclears de la seua forma de pensar i inclús de la seua estructura. En esta conferència, es revisaran algunes d'estes troballes fonamentals i les seues implicacions per al present i futur de la Societat.