Més del 60% d'Alcoi es terreny forestal
La gestió del terreny és fonamental per a la prevenció d’incendis. L’Ajuntament d’Alcoi du a terme tasques de neteja en els marges dels camins abans dels mesos de major risc. Des de Protecció Civil es critica la falta de consciència ciutadana i es promou la sensibilització mitjançant grups de voluntariat per a la vigilància.
Comptem amb més de 8.200 hectàrees de massa forestal, una gran part d'elles considerades estratègiques. La proximitat de l'estiu i l'augment del risc obliga a reforçar la prevenció i la conscienciació ciutadana.
Alcoi és verd. Però eixa abundància natural també la convertix en un enclavament vulnerable per als incendis forestals. Segons el Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR), el terme municipal alberga 8.248,88 hectàrees de terreny forestal —el 63,61% de la seua superfície total—, de les quals 1.967,13 hectàrees (15,17%) estan catalogades com a estratègiques.
Estem situats entre dos parcs naturals —la Serra de Mariola i el Carrascal de la Font Roja— i comptem amb cinc microreserves de flora: Mola de Serelles, Ombría del Garrofer, Pilar de Ximo, Mes de Cotet i El Menejador. Tot això fa un entorn privilegiat i extremadament sensible al foc.
Per altre costat, Alcoi és un dels tres únics municipis de la província d'Alacant (junt a Orihuela i Alacant) que compta amb un departament propi de Protecció Civil, com exigix la llei a les localitats amb més de 20.000 habitants. Este equip s'encarrega dels plans d'actuació davant emergències com a incendis, terratrémols o inundacions.
Estar envoltats de tanta massa forestal comporta una gran responsabilitat. "Cada any reforcem les mesures, especialment de cara al estiu, on el risc es multiplica”, explica Quique Blanes, tècnic de Protecció Civil.
Les causes dels incendis, segons Protecció Civil, en la seua majoria no són provocades de manera intencionada: llamps (inclosos els anomenats latents, que poden tardar fins a 48 hores a generar foc), cremes agrícoles mal controlades, barbacoes o fins i tot l'incendi d'un vehicle. “Els provocats a propòsit són molt pocs. El més comú és el descuit humà”, indica.
Per a fer front a esta amenaça, el municipi ha fet un pla d'actuació per zones, especialment urbanitzacions o vivendes aïllades, que inclou punts d'evacuació, accessos revisats i control de punts d'aigua. Tot això es comprova a l'hivern i es reforça a l'estiu. A més, s'insistix en la prudència i a seguir els avisos del 112 i de les xarxes socials.
La gestió del terreny també és clau per a prevenir focs. L'Ajuntament realitza tasques de neteja en màrgens de camins just abans dels mesos de màxim risc. “És quan més preparats hem d'estar”, recorden des del departament, que també critica la falta de consciència general: “La gent només reacciona quan té un incendi a prop”. Per a sensibilitzar a la gent hi ha grups de voluntariat on es poden apuntar per a col·laborar en les vigilàncies. Per a més prevenció, es fomenta el voluntariat per a la vigilància de l'entorn i es subratlla la necessitat d'ajudar els agricultors a mantindre els terrenys cultivats.
Quique Blanes també recorda com el paisatge agrícola generava mosaics de terreny net que frenaven l'expansió del foc. Actualment, l'eficàcia dels equips d'extinció permet apagar molts incendis xicotets, però això genera el risc de no tindre eixes barreres naturals quan arriba un foc gran.
Així, la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) obliga als propietaris de vivendes en terreny forestal a tindre franges de defensa per autoprotegir-se amb arbres podats i una distància mínima amb la vegetació. Això permet que, si hi ha un incendi, els servicis d'emergència puguen centrar-se en l'entorn natural i no exclusivament a protegir vivendes.