Si em pregunten si esperaré, a partir d'ara, sempre respondré: "Açò és una obra de ficció, no necessita un perquè". Brillant. No obstant, cal donar varis motius de per què aquesta peça de Carles Alberola i de la companyia Albena Teatre (L'Alcúdia, València) és tan magistral i rellevant per a la XXIV Mostra de Teatre d'Alcoi. Per què? Perquè ens dóna la gana.
Per la periodista Marta Rosella
Una parella feliçment casada, desbordant èxit, en un sopar íntim -inicialment- a casa d'un amic, un escriptor frustrat que acaba de superar una depressió. L'escena és clara: recordant l'estil de Carnage ("Un Déu salvatge", de Polanski), tot comença a eixir-se'n de mare. Confessions d'infidelitats que semblen normals i "acceptables" -al menys, si furguem honestament dins del nostre subconscient- esdevenen tragicomèdiques quan els personatges en són protagonistes i, sobretot, arriben a implicar a l'espectador.
L'obra té una suavitat de comprensió que deixa els pèls de punta. Els eriça, els pentina. M'esperaràs és una història perfectament filada, on la resposta d'un protagonista troba el seu sentit en la pregunta següent, i en la d'abans. Els pocs silencis que trobem, com els bons, no molesten. La riallada col•lectiva s'encadena de tal forma que l'espectador queda pegat a la pantalla virtual.
"Si t'ensopegues i no caus, adelantes". Como la vida misma. Enhorabona als creadors d'aquesta obra per dibuixar uns perfils humans que són miralls perfectes de la societat, i després esfondrar-los: el ric amb èxit, l'amargat amb la incertesa, la dona segura amb secrets, la suïcida manipuladora. De nou, enhorabona per demostrar que, els personatges plans o extranyament redundants, acaben sent tan rutinaris com qualsevol de nosaltres. I que en la paradoxa i en la incoherència de les diverses quotidianitats resideix, en bona part, la realitat actual.
Obra càlida, propera, còmoda, palpable. I tot des del seient (M. Rosella)