Miguel Ángel Ivorra, Director General de Medi Ambient: “Les alternatives de mantindre el teixit industrial obsolet dins del nucli urbà són inacceptables”

Miguel Ángel Ivorra Devesa és des de 2023 director general d'Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental. Abans de fer el salt a la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i Recuperació, va exercir durant anys com a regidor, fet que li permet tindre una visió de la política municipal. Ivorra parla a aquesta entrevista de la falta de sól industrial a Alcoi i de la viabilitat del polígon a La Canal.

Pregunta.  Per què, si fa ja anys es va desestimar la realització d’un polígon industrial a la Canal, ara es torna a intentar?

Resposta. La idea d’un polígon a la Canal porta més de 30 anys damunt la taula com una possibilitat. Encara que des dels anys noranta les administracions van plantejar la seua viabilitat, ha sigut rebutjada diverses vegades. Sempre ha sigut complicat compatibilitzar el desenvolupament econòmic amb la protecció del medi natural i, després de molts intents, creiem haver trobat la solució tècnica.

La raó principal per a tornar-ho a intentar ara és la falta de sòl industrial de dimensions suficients disponible a Alcoi i la seua comarca, fet que frena el creixement d’indústries que necessiten grans parcel·les o inversions significatives. Els parcs naturals de la Font Roja i la Mariola compliquen la creació de sòl industrial i moltes indústries (com, per exemple, La Española), que originàriament estaven fora del nucli urbà, han quedat absorbides pel creixement de la ciutat. És necessari generar sòls de destinació que permeten substituir aquests teixits industrials obsolets situats en entorns residencials i traslladar-los fora.

Moltes empreses han estat traslladant-se a Muro o Cocentaina, fora d’Alcoi. L’atractiu que genera el creixement industrial d’alt component tecnològic a la zona d’Ibi, Castalla, etc., provoca un efecte d’atracció cap al sud de la ciutat.

Per això, la Generalitat, l’Ajuntament d’Alcoi i la Cambra de Comerç han signat un protocol per a crear un pla especial que permeta desenvolupar sòl industrial a Alcoi Sud. I es farà amb tota la cura i tota la prevenció que mereix un entorn com el de la ciutat d’Alcoi, que també té valors naturals que cal protegir i blindar. També cal tindre en compte que actualment disposem de millors ferramentes per a garantir la màxima protecció del medi ambient que fa anys.

P. Quins riscos mediambientals hi ha en aquesta zona? Com es valora això des de la Conselleria? Creu que poden ser suficients les mesures de contenció en cas de construcció d’aquest polígon, partint de la base que les recomanacions d’alguns informes emesos per l’Ajuntament d’Alcoi parlen de 'vessament zero'?

R. La zona proposada es troba relativament pròxima a l’aqüífer del Molinar. Per a conéixer-ne els riscos en profunditat, la Generalitat ha impulsat el procediment per a estudiar la viabilitat ambiental amb documentació rigorosa i estudis exhaustius.

Al maig vam mantindre una trobada amb la Cambra de Comerç d’Alcoi per a analitzar informes emesos per diferents organismes, com ara la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), i hem pogut confirmar que tots els condicionants son assumibles, la qual cosa confirma que el projecte és viable i pot continuar avant. També tindrem en compte totes les recomanacions de l’Ajuntament per a treballar cap a aquest reclamat vessament zero.

Per tant, la proposta no comporta cap afecció sobre el parc natural de la Font Roja. Quant a l’aqüífer del Molinar, serà l’avaluació ambiental la que garantisca una incidència nul·la sobre aquest, tot partint de l’àmplia documentació existent al respecte.

P.  És un tema que preocupa la població d’Alcoi, però que també afecta de prop poblacions com Ibi (on es vessaria part del bombament de l’aigua que es recull de la pluja o en cas d’un vessament) o Xixona; quin és el balanç risc-benefici de la Generalitat?

R. El projecte compta amb beneficis econòmics potencials. Alcoi necessita sòl industrial per a créixer, atraure empreses, crear ocupació i frenar la pèrdua d’indústries que marxen per falta d’espai. És urgent disposar de sòl industrial competitiu a la comarca. A més, la proposta completa el clúster de la Vall del Joguet mitjançant l’aportació de parcel·les de mitjana i gran superfície, ideals per a activitats logístiques de les quals actualment manca aquest clúster.

L’espai de la Canal/Alcoi Sud permetria oferir parcel·les més grans (fins a 100.000 m²) per a empreses que actualment no troben sòl adequat.

Els riscos per als recursos hídrics i per al medi ambient de la zona es poden minimitzar amb mesures ambientals rigoroses, a més d’avaluar prèviament i amb detall l’impacte sobre la fauna i la connectivitat ecològica de l’entorn. L’objectiu és compatibilitzar aquesta protecció del medi ambient amb el desenvolupament industrial.

P. El sòl industrial ha de créixer a qualsevol preu? S’han plantejat alternatives? Alguns col·lectius proposen primer revisar les naus industrials buides o la construcció de polígons mancomunats; seria aquesta segona opció viable si és liderada per la Conselleria?

R. Pel que fa a alternatives com la revisió de naus industrials buides o la creació de polígons mancomunats, continuen sent opcions viables, però les associacions empresarials i la mateixa Cambra de Comerç demanen desenvolupar el parc empresarial Alcoi Sud perquè és l’únic que permetria, de veritat, un desenvolupament industrial en una zona que no ha deixat de perdre empreses.

Les alternatives de mantindre el teixit industrial obsolet dins del nucli urbà són inacceptables. La seua incidència sobre el teixit residencial que l’envolta, en termes de perjudici per a la salut o, simplement, de molèsties de tota mena, exigeix la territorialització dels usos industrials.

P. Hi ha hagut ja alguna resolució o sabeu ja de primera mà el cost de construcció del polígon, de les seues mesures de contenció, del manteniment a mitjà i llarg termini o de la creació d’infraestructures (perquè arribe aigua, gas, llum, etc.)?

R. És impossible, en aquest moment procedimental, quantificar amb fiabilitat i rigor aquests costos.

P. Un tema que està damunt la taula de manera constant és la prohibició que alguns tipus d’indústries puguen desenvolupar ací la seua activitat; quines sí que poden ubicar-se? Hi ha algun llistat per a conéixer-les en profunditat?

R. La implantació d’activitats industrials quedarà vinculada al que determine el Pla Especial i la programació urbanística corresponent, sempre dins del marc legal i mediambiental vigent. El document d’inici de l’avaluació ambiental ja ofereix propostes en aquest sentit.

P. La necessitat de sòl industrial és una realitat i una demanda de dècades a la ciutat; no obstant això, sabem que en aquest llistat de 40 tipus d’indústries, la naturalesa de les mateixes és majoritàriament la que ja hi ha a Alcoi i a les comarques (tèxtil, cosmètica, paper i un llarg etcètera). Hi ha algun pla dirigit a protegir aquelles empreses que acaben anant-se’n d’Alcoi perquè no hi ha sòl industrial per a elles però que tampoc es podran ubicar a la Canal?

R. Una de les indústries alcoianes 'de tota la vida', com és La Española, ja va traslladar en el seu moment la major part de la seua facturació a Sevilla. Aquest procés de deslocalització de les indústries alcoianes continuarà produint-se si no es generen sòls alternatius dins del terme municipal.

A les administracions públiques els correspon aquesta responsabilitat i, a l’Ajuntament en particular, liderar iniciatives que eviten la deslocalització.