Miguelín, el glorier perpetu de la Penya del Bon Humor

Llàstima infinita perquè hem perdut a Miguelín, una persona tímida i poc xarradora que esperava com aigua de maig que arribara el dia de la Glòria per a vestir-se de moro o de cristià (el mateix feia) per a fer el cabo durant hores provocant un somriure entre tots els que tenim el costum sa de baixar a la Penya cada Diumenge de Resurrecció. Totes les generacions el coneixen i l'aclamàvem com ell només es mereixia. Perquè, realment, feia el cabo molt bé.

Recorde que la primera eixida controlada de la pandèmia (en taules de 10 i a l'aire lliure), la quadrilla dels Navarros van baixar a fer-se una olleta a la Penya. I allà estava Miguelín, amb qui vam compartir -en exclusiva, perquè el dia de la Glòria estava més sol.licitat que la Presley- una jornada lúdica i festiva molt divertida. Els mateixos companys de la Penya ens vam agrair que estiguérem amb ell, perquè "ho estava passant malament amb allò de la covid".

 

Sempre ha estat un dels motius pel que pagava la pena fer el via-crucis el dia de la Glòria. Quan va fer 40 anys de gloriero, ens va reglar una mistera amb la seua foto, que aguarde com un tresor. I clar que sabia qui érem els habituals del dia de la Glòria i quins eren visitants esporàdics.

El recorde, fins i tot, en els antics locals de la Penya. No els poden trobar perquè el van enderrocar, però està a prop de l'actual seu. Era un 'cutxitril' ideal amb un balconet al riu on cabien 30 o 40 persones com a molt, i on feien unes taretes alcoianes impressionants. Allà ja vam conéixer a Miguelín.

Entre el grup de Navarros sempre posem un whatsapp quan algú el veu pel carrer, siga agost o gener. Ens feia goig vore'l.

 

En fi, poc més sabem d'ell donada la seua timidesa, però el teníem i el tindrem molt d'afecte pels segles dels segles. I per descomptat, el dia de la Glòria (si cabem a la Penya) ens farem un (o dos) herberos en el seu record.

Miquel, bon viatge i gràcies!