Municipalisme per a joves

Si t’interessa el més mínim la política, sabràs que s’apropen eleccions. Ara, de sobte, partits que no han fet res aquests darrers anys es pronuncien. No diré noms, però a totes i tots se’ns en vindrà algun al cap.

Ara ja proposen coses, ara diuen escoltar la gent. És clar que queda poc més d’un any per a les eleccions...

Però, si de veritat volem millorar els nostres pobles i ciutats, hem de fer candidatures valentes, populars i combatives. I no em malinterpreteu: quan dic combatives, parle de combatives de veritat. D’aquelles que no tinguen por de dir les coses, d’enfrontar-se als senyorets i assenyalar-los. D’aquelles que, quan hi haja un desnonament, no miren cap a un altre costat.

Perquè de res val fer coalicions amb tot l’espectre «progressista» per aglutinar el vot, amb la premissa d’aturar la dreta, si després governen com ells.

Per construir aquestes candidatures, prèviament hem de construir una xarxa molt àmplia de persones organitzades des dels col·lectius de base; persones la lluita de les quals haja estat als carrers, colze a colze amb el poble, i no sols anar a una manifestació, fer-se la foto i anar-se’n.

Des de Defensa del País Valencià animem tothom a militar. Així podrem assegurar-nos un futur mínimament digne, perquè organitzant-nos podem frenar el feixisme, els rendistes i, en resum, tots aquells que volen vendre la nostra terra a canvi de diners.

En canvi, si comencem amb el conte que «a mi la política no m’interessa», «a mi això ni em va ni em ve», «a mi no m’afecta» o «jo passe d’això», sols aconseguirem que guanyen els de sempre, perpetuant així un bucle infinit que es repeteix any rere any.

Si aspirem a un canvi, haurem de polititzar tots els espais: els esportius, els culturals, els sanitaris, els educatius... Ja que, en la vida, per bé o per mal, tot és política.

Que tu vages a un institut públic o privat és política. Que hi haja qui no puga independitzar-se mentre altres acumulen desenes d’habitatges també és política. Inclús que tu et compres la roba al mercat i una altra persona a Prada és política.

Ser apolític, des del meu punt de vista, és una resposta còmoda; una resposta senzilla per no embrutar-se les mans.

Per anar acabant i no perdre massa el fil, vull recordar que anar a votar cada quatre anys no serveix de res si els carrers estan buits, si no hi ha gent lluitant i implicada en política. La política no només es fa un dia cada quatre anys, sinó els 365 dies de l’any.

I és gràcies a aquestes persones que alguns anomenen «pesades» que avui podem gaudir d’alguns drets, encara que sempre estiguen en perill. I és precisament perquè estan en perill que no podem deixar de lluitar ni un sol dia.

En resum: o ens organitzem o morirem com a poble. Per això, des de Defensa del País Valencià ens posem al servei de l’autoorganització del poble i del jovent.

«Qui no es mou, no nota les seues cadenes.» — Rosa Luxemburg