Nadal a Alcoi

..Ell pensava que era la seua fi, ja que no sabia que estava somiant i tampoc coneixia aquesta ciutat, tot era desconegut per a ell, tot quant veia escapava al seu enteniment... i si volen saber com acaba aquest conte, hauran de seguir llegint.

Fa unes quantes setmanes, em van proposar realitzar un reportatge sobre el Nadal a Alcoi. Realment, la idea em va encantar, ja que em fascina aquesta època de l'any, en la qual es noten els crec-crec de les fulles seques sota els peus i es respira olor a castanyes, xocolate, llars enceses i es veuen centenars i fins i tot milers de llumenetes de colors que vesteixen les ciutats i pobles per anunciar que ja està ací, que ja és Nadal. Però, per circumstàncies que ens depara la vida, enguany desitjava retardar el Nadal amb totes les meues forces. La data per lliurar aquest reportatge s'anava aproximant cada vegada més contra la meua voluntat, ja que he estat evitant pensar en el Nadal, sobre com la celebrarem a ma casa sense una persona molt especial amb la qual sempre l'hem compartit i que aquest any no estarà asseguda a la taula, en el seu lloc, just al meu costat...

Les hores passaven i amb elles els dies, el temps se m'esgotava, ja estàvem a dimarts, dimarts al matí, dimarts a la vesprada, dimarts a la nit... Auxili!!! havia d'enviar el reportatge, però no sabia per on començar, què escriure... tic, tac, tic, tac... busque i busque en Internet: "Nadal a Alcoi", "Tradicions nadalenques a Alcoi"... els resultats de la cerca sempre són els mateixos: "El Betlem de Tirisiti", "les Pastoretes", "La Cavalcada dels Reis Mags"... però, sobre què vaig a escriure? Vaig a explicar als lectors de ARAMULTIMÈDIA el que ja saben?

Passe part de la nit sense dormir i quan sona el despertador continue amb els ulls oberts, com un mussol. La meua gosseta ve a buscar-me i, en posar els peus en el fred sòl de la meua habitació, se m'ocorre: "Me'n vaig a Alcoi!".

Agarre tot el que necessitaré per passar el dia fora de casa i emprenc el viatge amb un bon amic. Conforme anem arribant, observe com canvia el paisatge progressivament i em pregunte com és possible que Alcoi, tan envoltada de muntanyes, aconseguira incorporar la indústria en el seu terme municipal durant el segle XIX i principis del XX, ja que és evident la complexitat orogràfica de la zona.

En baixar del cotxe, sent un familiar olor a llenya que em provoca un lleuger nuc a la gola. Ens posem en marxa i visitem els racons i llocs més típics de la ciutat, m'agrada fixar-me en l'acabat de les balconades, cornises i façanes en general. Passegem pels tradicionals ponts i mengem en un agradable restaurant enfront d'una xemeneia. Van passant les hores i comença a fosquejar, els emblemàtics carrers d'Alcoi es fonen amb els llums nadalencs per anunciar l'arribada del màgic Nadal. Pels carrers il·luminats es respira cultura i tradició.

Entrem en una tenda per comprar els típics confits i ens expliquen que la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi és la més antiga d'Espanya, ja que el seu origen es remunta al 1885. Els xiquets esperen amb gran entusiasme a Ses Majestats d'Orient, ja que a poqueta nit del dia 5, els patges reals pugen per llargues escales fins a les balconades de les cases i els entreguen els regals. Però, la cavalcada no es limita al dia 5, com en altres llocs. Sinó que el dia 4 per la vesprada, l'Ambaixador Reial recorre els carrers de la ciutat anunciant l'arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar, al mateix temps que convida a tots els xiquets que vagen a rebre'ls l'endemà. A més, aquest mateix dia, els més endarrerits a escriure les seues cartes tenen l'oportunitat de entregar-les en persona a aquest patge, ja que va acompanyat d'unes burretes amb unes bústies al llom.

I com oblidar el famós Betlem de Tirisiti, que anuncia l'arribada de les festes nadalenques i que compta amb més de cent anys d'antiguitat. Aquest original pessebre està declarat BIC (Bé d'interès Cultural) des de l'any 2002 i dic "original", perquè a diferència de la resta de betlems que he pogut visitar, aquest és de titelles! A més, la representació incorpora elements diferents als argumentals coneguts, que reflecteixen costums locals i aspectes festius d'abans. Les titelles són del tipus "peu i vareta", per la qual cosa els ninotes presenten un gran moviment. Les representacions es realitzen en el Teatre Principal de la ciutat i presenta una gran demanda de localitats, per la qual cosa s'organitzen sessions especials per als col·legis durant tot el mes de desembre i a partir del dia 22 de desembre s'obri al públic en general.

"Les Pastoretes" és una altra emotiva tradició del Nadal alcoià i té lloc durant el matí del diumenge anterior al 5 de gener. Consisteix en que els xiquets i xiquetes vestits de pastorets acudeixen al Naixement, situat a la plaça, per oferir-li presents al Jesuset.

Sense adonar-nos, són més de les huit de la nit i hem de tornar a casa. Observe pel retrovisor com ens allunyem deixant enrere Alcoi, que amb la distància s'assembla cada vegada més a un Betlem. Anem en silenci i vaig recordant amb nostàlgia els moments nadalencs amb la família i les emocions que compartim durant aquestes dates. No puc evitar que s'humitegen els ulls, de sobte vull que arribe el Nadal, a casa el passarem tots junts recordant amb alegria als que ja no estan, però amb els quals compartirem tantes coses.

Totes aquestes emocions em van fer recordar la llegenda que més amunt els comentava, ja que quan els tres fantasmes van portar a aquest senyor pels carrers d'Alcoi, en els quals es respirava familiaritat, companyia, Nadal... va canviar la seua vida i mai més va ser l'home despietat que tots coneixien, doncs va sentir el màgic Nadal d'Alcoi.

I és que, com he pogut comprovar el Nadal té en tots els llocs una màgia molt característica. Però, aquesta ciutat, té alguna cosa especial i diferent, es tracta, en definitiva, d'una perfecta combinació entre els carrers, els ponts, les cases, l'olor a llenya, la gastronomia, el Betlem de Tirisiti, les Pastoretes, la Cavalcada dels Reis Mags i, per descomptat, triar la millor companyia per visitar Alcoi en Nadal.

Bones festes!