Nando Pastor, el 'monstre dialèctic'

Fa ja sis mesos que he tornat a l'aldea per fer Periodisme local, una feina apassionant i sense dubte enriquidora per als professionals als que ens agrada contar allò que veiem. Com una menstruació infal·lible arriba cada mes el ple municipal, que és una mescla de sainet fester i de cúmul de despropòsits. Però de tant en tant es troben coses interessants i que conviden a la reflexió. És el cas de Nando Pastor, un polític que s'ha transformat amb el pas del temps en un autèntic monstre dialèctic. Des del meu parer humil, el millor orador dels 25 polítics que tenim -per sort o per desgràcia- al saló plenari.

Vaja per davant la següent aclaració tot i que en aquest país hauria de ser més fàcil opinar obertament sense que et qualifiquen d'un dels dos bàndols que fa quasi 80 anys va dividir mortalment aquesta ‘Espanya Nostra'. Açò no té res a vore amb política ni amb afinitats de cap tipus. Ser periodista permet a banda d'informar de la manera més honesta possible, opinar sobre el que tenim davant dels nassos.

Fa mesos que el seguisc de prop, que observe a Nando Pastor. I és cert, les seues qualitats oratòries són espectaculars. Podrem estar més d'acord o menys en el que diu, en el fons del seu discurs, però la manera d'exposar les idees i de lluitar amb el contrincant amb la paraula com a arma el situa com el número 1 seguit per -que ningú es cabreje- per l'alcalde Toni Francés i per Paco Blay.

Al saló plenari hi ha de tot. Hi ha regidors que es nota que estan perquè han d'estar i se'ls escolta en poques ocasions. Alguns no se sap si tenen veu. Altres molesten més que altra cosa, i altres sembla que fan els deures per a l'escola... tota la vesprada mirant papers aliens al que es parla. Altres regidors cacen mosques i és fàcil pillar-los navegant en altres galàxies, lluny, molt lluny de la Plaça d'Espanya. Altres regidors sempre contesten el mateix: "Sí, senyor X, això que diu vosté ho estem estudiant i ja informarem". És a dir, no han fet res i no ho faran.

Però el mestre és Nando Pastor. Paraula fàcil, llenguatge col·loquial i un discurs clar i ordenat. El seu to de veu capta l'atenció de tot l'auditòri i sempre està pendent per caçar alguna cosa de l'enemic per rebatre-la. Utilitza el recurs de l'acudit o la frase feta per provocar un somriure, que en definitiva vol dir que captiva l'atenció del personal. Fa comprensible el discurs i les conclusions queden clares. Canvia el registre de manera magistral, de tal manera que en 10 segons és capaç de lloar una decisió d'un regidor contrari o de cantar-li les 40 amb educació però directet, a la cara. Fa por!

Nando Pastor és el futbolista que ix de reforç en la segona part i posa el partit potes amunt. O com que sé que li agrada el ciclisme, el Claudio Chiappucci capaç de rebentar el Tourmalet pegant un arreó inesperat.

No només té bon to de veu, orde al seu discurs, presència i diferents registres per a dir-te que eres bo o roín. També empra la comunicació no verbal per parlar amb companys del seu partit o amb els del banc contrari. Amb la mirada, les mans...

És llest i hàbil, però sobretot és ràpid i té molta memòria. Dilluns passat li va treure una disculpa a l'alcalde com qui trau el regal d'un kinder sorpresa. Primer el paper, després la xocolata i després obri amb un ‘clec' el paquetet de color groc on està el regalet. L'alcalde tenia preparades les respostes per evitar una disculpa per un assumpte d'una acusació de suplantació de personalitat. "Mentre no diguen qui té la culpa del que ha passat, no demane disculpes, encara que pot ser que vosté, senyor Pastor, no tinga la culpa". Nando va apretar i va apel·lar al toc humà, a la falta de confiança entre contràris però companys. I ahí va claudicar l'alcalde.

Nando, eres un monstre dialèctic.