Ni dubtes ni disfresses

Fa poc em preguntaren pel meu equip. "De l'Alcoyano", vaig respondre de seguida, orgullós. L'altra persona es quedà mirant-me estranyada, com si no acabara d'entendre la resposta. Em va aclarir que es referia als clubs "grans", als de la primera divisió. Abans de contestar-li, vaig afegir que sóc soci del Deportivo, que forme part de la seua massa social, és a dir, que no es només una simpatia, sinó tot un compromís adquirit amb el pas dels anys i les quotes anuals. Després de descarregar tota la pedanteria que tenia a sobre, vaig confessar: "sóc del Reial Madrid". Sempre he dit que les identitats futbolístiques són un maremàgnum artificial que no precisen de massa explicacions. En el meu cas, em considere seguidor del Madrid per herència paterna i seguidor de l'Alcoyano perquè vaig tindre la sort de néixer a Alcoi.

Una vegada més, el sorteig de la Copa del Rei ens ha vingut de cara. Des de l'any 2005 hem rebut regularment al Collao equips com el Mallorca, l'Atlètic de Madrid, el Barça o el València. Només faltava l'autoproclamat equip més mediàtic del món. Els somnis que sovint em conduïen cap a un (improbable) partit entre l'Alcoyano i el Madrid s'han fet, per fi, realitat.

Si deixem de banda les meues experiències (que no són molt interessants), ens adonarem que aquesta eliminatòria està plena d'oportunitats i d'algun que altre risc. Per exemple, amb el previsible augment de socis, el Collao podria abandonar la depriment imatge dels darrers partits, on el cement i el plàstic han superat al component humà. Aquest era, sense dubte, l'objectiu de la directiva quan va anunciar que regalaria l'entrada als abonats per al partit de Copa.

Es tracta, però, d'una estratègia arriscada. Molta gent no voldrà saber res de l'equip i només buscarà la localitat per aquest encontre. La crisi econòmica o els aficionats madridistes de fóra d'Alcoi són factors a tenir en compte, i estic segur que els dirigents han estudiat tots els escenaris possibles. Tal volta, l'excusa del Madrid podria ajudar a omplir la Grada Jove de Gol A que, de moment, és sinònim de fracàs. Els menors de 21 anys poden, amb només 60 euros, gaudir d'un encontre històric i d'una temporada que pinta prou bé.

El proper dia 31 es tindrà l'ocasió, a més a més, de comprovar les prioritats en les identitats futbolístiques de molts alcoians. Molta gent diu que tindrà el cor dividit i que no podrà triar. Respecte aquest punt de vista, però crec que està equivocat. No es possible tindre la mateixa relació afectiva amb un equip que està a 400 kilòmetres (per molt que aprope la televisió actual) que amb altre que el tens a l'abast. Pertanyen a dos dimensions diferents i seria una ximpleria fer una comparació. Només per això, i en cas de dubte, l'equip més dèbil deuria tindre molt més suport del que -espere equivocar-me- tindrà realment.

Potser la meua argumentació encaixe en la definició de madridista disfressat que diria Mourinho, però del que estic segur es del meu sentiment alcoianista en aquest i altres encontres, sense cap dubte ni disfressa.

Guillermo J. Pérez