Article d'opinió de Redacció , Actualitat d'Alcoi, l'Alcoià, el Comtat, Foia de Castalla i Xixona
No canvia res
"Una ratxa de set victòries seguides no esborra la possibilitat de caure de nou en el clot de la derrota, però potser ens havíem acostumat massa bé. Hem viscut per damunt de les nostres possibilitats? Tornaran els dubtes i la impaciència? Sincerament, no crec que un mal resultat pose en qüestió una proposta que està donant bons resultats" Guillermo J. Pérez
Havia de ser a Manises, al camp d'un equip producte de les anomalies del futbol modern, on els diners són cada vegada més decisius. Aquest equip valencià és, en realitat, el resultat de dos operacions econòmiques que no estan a l'abast de tothom. Els orígens d'aquest club artificial es remunten a 2011, quan uns empresaris compraren el Torrellano C.F. i el traslladaren a la capital del Túria, on definitivament va ser renombrat com Huracán C.F. Aquesta maniobra, més pròpia de l'esport professional nord-americà, tenia l'ambiciós objectiu de convertir el nou club en el tercer equip de València, però diversos problemes ho han impedit i mentrestant juga a les instal·lacions del poliesportiu de la ciutat manisera.
Una ratxa de set victòries seguides no esborra la possibilitat de caure de nou en el clot de la derrota, però potser ens havíem acostumat massa bé. Hem viscut per damunt de les nostres possibilitats? Tornaran els dubtes i la impaciència? Sincerament, no crec que un mal resultat pose en qüestió una proposta que està donant bons resultats. El grup III sempre s'ha caracteritzat per la seua igualtat, i aquest any no és l'excepció: només hi ha cinc punts entre el primer i el cinquè classificat, i ja tenim una bona colla d'equips que estan esperant un altre esvaró dels que -ara- estan dalt.
El que sí hem preocupa, però, és l'exagerada dependència que tenim amb Javi Lara. Reconec que quan vaig sentir que l'havien substituït em vaig espantar. Prou. El tècnic canvià el nostre jugador franquícia per precaució i no hi ha res a objectar, però em sembla que no seria mala idea anar pensant en possibles escenaris on no estiga el quinze del Deportivo (em negue a dir-li "Guti" com a malnom perquè no li fa justícia). Amb una temporada tan llarga que podria anar fins els 50 partits -play-off inclòs-, la dosificació i la rotació de partits esdevenen en pilars bàsics de la preparació per part del cos tècnic. No podem negar que, ara per ara, és la referència i que és millor que jugue sempre, però si pensem a llarg termini, no podem fiar-ho tot a l'excepcional estat de forma d'un jugador.
Aquesta tornada a la normalitat sense baixar del núvol fa que el mig partit contra l'Olímpic siga més trascendent encara. Els xativins han demostrat el passat cap de setmana que també fan errors. Serà una oportunitat perfecta per demostrar que seguim igual, que no ha canviat res i que de les derrotes sempre s'aprèn alguna cosa.






