No fan només gelat: a Xixona també fan festa

Les nou del matí, i l'olor a coques fregides, a salaets d'anxova i formatge blanc i a l'embotit fester per antonomàsia, la llonganisa y la botifarra, comença a invadir el carrer Mallorca. A les deu del matí, els gelaors xixonencs tenen l'esmorçar d'abans de la cercavila de les dotze, que hauran de baixar amb cervesa, cafenet i la misteleta de rigor.

Enguany, el 23 d'octubre ha sigut el dia del Mig Any de les Festes de Moros y Cristians d'hivern de Xixona. El dia que indica que cada vegada queda menys per a les festes de febrer, les festes dels gelaors. Les festes de un porcentatge significatiu de la població de la cuna del torró, que es perd les d'estiu, però que no volen deixar de ser part de una de les tradicions més populars de la terra.

Les agrupacions musicals de Busot, per als moros, i la de Benigàmin, per als cristians, són les encarregades de posar la banda sonora a les desfilades, de tocar els pasdobles que omplin d'esperit fester la ciutat del torró i del gelat. A les dotze, ja esperaven a la porta de les escoles als festers, mentre tots es prenien una canya per tal de paliar el sol, que començava a augmentar la temperatura, tot i que la frescoreta del matí auguraba un dia menys calurós.

Una miqueta abans de les dotze i mitja, els trombons començen a sonar, tractant de dir que tot està per començar. La caixa els segueix, marcant el ritme, i els festers començen a formar: la banda ja està preparada. Primer, els Templaris y els Almogàvers, les dos filaes cristianes, a ritme de "Operador", de Godofredo Garrigues, martxaven a fer una ronda pels carrers que voltejen l'Avinguda de la Constitució, La Plaça: els carrers Vicent Cabrera, La Vila (on van fer la paraeta a la Plaça del Templari), per després continuar pel carrer Alcoi, baixar per la costera del vint-i-cinc, anar pel carrer Alacant (on, festers que enguany no eixien a festes, van aplaudir emocionats els seus companys), i tornar cap l'Avinguda, per desfilar fins l'Ajuntament. Els moros Blaus, acompanyats pels Califes i els Beduïns, els seguíen a cinc minuts de diferència, a ritme de "Tomàs Ferrús", fent la mateixa ruta. Fou interessant la bona combinació de música que va sonar, amb exemples com "José Luis Valero", o "Fiesta en Benidorm".

Era quasi la una de la vesprada quan els moros van arribar de nou al punt de partida, on els cristians els esperaven amb més cervesa, un clàsic després de qualsevol desfilada. Cal dir que eren més que abans, perquè alguns tardons ja estaven disposats a participar en la seua festa.

Apurant el temps al màxim, la baixada del migdia començà a les 13.20. Primer, els moros, amb sis esquadres (dos de Blaus, tres de Califes i una de Beduïns, acompanyats per la banda), al ritme de "Xàbia". Un quart d'hora després, una esquadra d'Almogàvers i tres de Templaris els seguia. Aquests, potser, amb una motivació extra, i és que totes les baixades que fan abans de dinar tenen una parada obligatòria, per tal de fer-se l'aperitiu, al Pepet, on tenen el detall de convidar la banda, que ho agraïx tocant, per exemple, l'himne d'una de les filaes: "Churumbelerías". I no és per a menys: si per algún motiu es coneix el lloc, és per les petxuguetes, les croquetes i la resta d'aperitius casolans que fan la delícia de tots ells.

I després d'un matí de no parar, no hi ha res millor que un bon dinar: Ruli, un dels festers d'estiu de Xixona més coneguts i veterans, s'encarrega del menjar de tot el dia dels seus companys d'hivern: els espera ja,amb llomello en salseta, unes petxugues al pebre, i uns flans de llimó i de pa de calatrava. Un bon menjar, per tal d'aguantar els cubates que vindràn després.

Amb bona força al cos, i amb el desig de disfrutar un dia tan important per aquestos xixonencs, com és el Mig Any, el principal desfile, el de les huit de la nit, abarca les mirades de tots els que passejen el típic recorregut, "Plaça cap amunt, Plaça cap abaix". Quan els timbals i els clarinets començen a fer sonar "Aralk", una martxa cristiana ben coneguda i apreciada a la localitat, els festers posen cara d'alegria, i es posen mans a l'obra. Més lentament, els moros començen a formar, deu minuts després, malgrat que no ixen fins que els primers cristians quasi són a la porta de la Casa Consistorial. Tot i això, ho fan amb alegria, i amb "El K'sarel Yedid", es mouen amb quinze més que els que eren al migdia. Més o menys a la meitat del recorregut, van canviar el pasdoble per "Habibi", un altre clàsic a les desfilaes de moros xixonencs.

Els últims moros arribaben al final de l'Avinguda, mentre els cristians que romanien els aplaudien quan feien l'entrada d'esquena, mirant la banda, i gaudint dels últims compassos del dia. Ara, només els quedaba juntar-se en els amics, anar a sopar pel poble, i a disfrutar la resta d'una nit que compta com un marcador de la proximitat de les festes que tant de temps han d'esperar, any rere any.

Baixes justificades
Entre els més de cent vint festers presents, es van notar algunes absències de geladors que, per diversos motius, no van poder disfrutar definitivament d'aquest Mig Any amb els seus col·legues. De fet, alguns tenien planejat viatjar aquest cap de semana, aprofitant l'inici de les seues ja merescudes vacances, després d'un estiu de treball, ja que, en un principi, aquesta celebració havia de celebrar-se el dissabte 16. No obstant això, un esdeveniment del món del motor i dels rallyes, organitzat per la Diputació d'Alacant, va ser el responsable de que es tingués que posposar el cap de setmana fester. També la crisi va fer acte de presencia, i malgrat que alguns coneguts festers no portaven l'uniforme oficial, van menjar i disfrutar la jornada com en anys anteriors: a la kàbila. A més, el canvi de data ha fet que coincidira amb un concert de l'Agrupació Artísticomusical El Trabajo de Xixona, a càrrec de Jordi Francés-Sanjuán i Bert Appermort, que ha fet que la baixada de la nit tingués una miqueta menys d'espectadors del que s'esperava.

Una festa única
Xixona, per les seues característiques industrials, és una població a la qual un nombre significatiu d'habitants treballen fora a l'estiu. És per això que el Mig Any i les festes d'hivern, com diu Ferran Verdú, alcalde, "són una singularitat de la que ningú més pot presumir, perquè és part de la idiosincràsia de Xixona, ja que gran part d'ella treballa fora durant sis mesos, i desitja ser partícip de les nostres tradicions."

Inspector de paisà
Una anècdota que m'agradaria contar és que, quan va començar aquesta martxa mora, Fèlix Llinares, un dels membres més coneguts dels moros Blaus, se0x03