No, no totes les opinions són respectables: la trampa de la falsa tolerància

En l'actualitat, vivim immersos en una mena de "dictadura del relativisme" on sembla que qualsevol afirmació, pel simple fet de ser pronunciada, adquireix automàticament un estatus de legitimitat. Segur que ho has escoltat mil vegades en debats televisius o ho has llegit en fils incendiaris de xarxes socials: "tota opinió és respectable". Esta frase s'ha convertit en l'escut favorit de qui vol llançar idees perjudicials sense rebre crítiques. Però, sent sincers i rigorosos, estem davant d'una de les fal·làcies més perilloses del nostre temps.

 

L’origen de la frase i el seu mal ús

 

Encara que la idea de la tolerància té arrels profundes en la Il·lustració, la frase exacta "toda opinión es respetable" se sol atribuir sovint, en el context modern i de manera crítica, a la degradació del discurs públic. No obstant això, intel·lectuals com Victoria Camps o Adela Cortina han assenyalat repetidament que confonem el dret a opinar amb la validesa d'allò que es diu.

 

L’error de base és confondre la persona amb la idea. Totes les persones són dignes de respecte pel simple fet de ser-ho, però les idees han de guanyar-se eixe respecte a través de la lògica, l'evidència i l'ètica.

 

Per què no totes les opinions valen el mateix?

 

El problema de les xarxes socials és que han horitzontalitzat el coneixement de forma extrema. Ara, l'opinió d'un expert en epidemiologia sembla tindre el mateix pes que la d'un usuari anònim que "ha llegit una cosa a Facebook". Esta democratització mal entesa ha desmuntat valors fonamentals:

 

 1. La veritat no és democràtica: Si algú opina que 2 + 2 = 5, no és una opinió respectable; és, senzillament, un error.

 2. L'ètica com a límit: Una opinió que atempta contra la dignitat humana, que incita a l'odi o que nega drets fonamentals no pot ser respectable. Tolerar la intolerància, com deia Karl Popper, acaba per destruir la pròpia tolerància.

 3. La falta de fonament: Una opinió sense informació darrere no és més que soroll. Com deia el gran escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov:

 

"La meua ignorància és tan vàlida com el teu coneixement."

 

Asimov criticava precisament esta noció americana (i ara global) que la democràcia significa que qualsevol bogeria té el mateix valor que una veritat contrastada.

 

Contrarestant la fal·làcia amb saviesa

 

Per a desmuntar la teoria que totes les opinions són vàlides, podem recórrer a veus autoritzades que ens recorden que el pensament crític requerix un filtre:

 

José Saramago: El Nobel portuguès era contundent: "Tinc dret a opinar, però no tinc dret a dir bogeries". Per a ell, la llibertat d'expressió exigia una responsabilitat intel·lectual que molts hui ignoren.

 

Hannah Arendt: La pensadora política advertia que "la llibertat d'opinió és una farsa si no es garantix la informació objectiva i si no s'accepten els fets mateixos". Sense fets, l'opinió és buida.

 

El perill de l'acceptació total

 

Acceptar qualsevol opinió com a "respectable" buida de contingut el debat públic. Si tot és vàlid, res té valor. En les xarxes socials, esta permissivitat ha generat un entorn on el respecte s'ha perdut precisament perquè hem deixat d'exigir rigor. Hem passat de "respectar la persona" a "haver d'acceptar qualsevol barbaritat que la persona diga" per por a ser titllats d'intolerants.

En conclusió, hem de recuperar el valor de la crítica. Respectar a algú és, precisament, prendre's les seues idees seriosament i, si són errònies o nocives, rebatre-les amb fermesa. No totes les opinions són respectables; algunes són, directament, combatibles. Només així podrem reconstruir una societat basada en la veritat i en valors sòlids, i no en el simple soroll d'un mur de Facebook.