Oblidant el cas DomusVi de les residències geriàtriques

Potser aquesta seria una bona pregunta que fer-nos, hem oblidat la Pandèmia, fem vida com si allò no hagués passat, lo dolent és millor oblidar-ho aviat.

A Alcoi vam viure un dels fets més dramàtics d'aquells moments, com va ser l'efecte que van patir com a altres llocs del nostre país i de tot el món, les conseqüències de la Pandèmia que es van engreixar perincipalment amb la nostra gent gran i en el cas d'Alcoi amb la mortalitat que hi va haver en un dels Geriàtrics, el d'Oliver gestionat per la multionacional DomusVI.

Dimecres passat dia 25, l'Associació de Familiars d'afectats pel geriàtric d'Oliver, va fer una xerrada al CADA sobre la situació del procés legal basat en la denúncia civil realitzada davant els Tribunals pels fets ocorreguts al Geriàtric d'Oliver. També a través d'uns vídeos que estan penjats a les Xarxes Socials i que han realitzat han recordat tot el procés viscut, -les primeres denúncies abans de la Pandèmia, el moment en què es produeix la declaració de la Pandèmia i tot el posterior que es va desenvolupant a la segona quinzena de Març i Abril de 2020-.

Les morts diàries dels nostres ancians fins a arribar a que el 53% dels Residents morissin (74 morts de 134 residents) sense la possibilitat que almenys els que no estaven contagiats fossin trasllats a altres llocs o centres per treure'ls de l'infern" que es vivia a l'Interior del Centre de Oliver. Com ens explicaven els membres de l'Associació, ens recordaven les denúncies fetes cap al Centre fins i tot abans de la Pandèmia, amb brots de gastroenteritis que feien veure la manca de mitjans, de personal i d'atenció que patien allí.

Com bé ens han recordat els portaveus dels afectats, les Residències Geriàtriques al nostre país ia la nostra Comunitat Autònoma, governi qui governi, dreta o esquerra, s'ha deixat en mans de multinacionals que han fet de la salut dels nostres majors i en una societat cada cop més envellida i necessitada de cures, un gran negoci.

Ens recordaven que només a Espanya del darrer exercici comptable de la Multinacional que gestiona aquestes Residència com la de Domus Vi, ha obtingut contractes i altres tipus de gestió per 749 milions d'euros.

Ens recordaven també com a ONGS històriques com la Creu Roja havien perdut l'adjudicació de la gestió de centres de gent gran i passaven a mans de DomusVi per oferir menys diners per a la seva gestió, fins i tot després dels desastres durant la Pandemia a molts Centres i Alcoi n'és un exemple molt dur de aixó.

La proesa duta a terme per l'Associació d'Afectats, és poder haver arribat al judici que es celebrarà als Jutjats d'Alcoi el proper dia 30 de setembre. Tot i els seus mitjans limitats que han sorgit de la butxaca dels familiars que han volgut continuar fins al final del procés (47 del total d'afectats), perquè molts per raons entenedores, emocionals, econòmiques i de altre tipus, no han pogut continuar donant suport al procés.

A dia d'avui el 91% de les Residències están gestionats per empreses particulars, fa vint anys que no es construeix cap centre públic per a gent gran, de la Regressió del Centre de Oliver a una gestió pública no se'n sap res.

Pel que coneixen l'Associació indirectament a través d'exempleats, la manca de personal entre altres a Domus Vi d'Oliver continúa igual, les inspeccions sobre les Residències Geriátriques no són regulars- També per manca d'inspectors i el lliurar a empreses privades, multinacionals amb ànim de guanyar diners la gestió de la cura dels nostres majors continua sent la tònica habitual.

La lluita constant dels membres de l'Associació volent esbrinar que va passar realment, que va fallar i que va portar a un desastre de tamanys proporcions amb la vida de tants dels nostres grans, l'esperança en la Justícia perquè això no torni a succeir i perquè la cura dels myores en una Societat cada vegada més envellida sigui l'adequada i amb el respecte a la dignitat i la humanitat que qualsevol persona mereix i en especial una persona gran, deu de ser un objetiu i no sols per a una Asociació com la dels Familiares, sino per quansevol de nosaltres.

Ens hem oblidat fàcilment de tot el que va passar, les famílies continuen el seu dol, l'Administració mira cap a una altra part, les multinacionals que gestionen les Residències continuen fent negoci i davant les denúncies es blinden amb un gran Equip jurídic, per acovardir les Associacions d'afectats que gosen portar-los als Tribunals.

En aquesta Societat tan individualitzada, amb tanta manca de solidaritat, amb falta d'entendre que necessitem recolzar-nos en moltes qüestions que se'ns prenen, -l'educació pública, la Sanitat pública, l'atenció adequada als nostres majors, la Igualtat, la necessitat d'habitatges assequibles, el patir l'homofòbia i la xenofòbia, la violència de gènere, els conflictes desiguals que provoquen mort i desolació -Ucraïna, Palestina i altres-, tot això significa poques paraules però transcendentals, "Solidaritat i Humanitat" cap als nostres semblants, no tots tenim a les nostres vides i societats les mateixes oportunitats per viure dignament, no oblidem la necesitat de donar suport a Col·lectius i Entitats que lluiten per millorar la vida de les persones, i en aquest sentit el que va passar a Domus VI Oliver i el que representa l'Associació de familiars Afectats d'aquest Centre és un exemple de lluita discreta però ferma cap a la injustícia dels poders que atropellen drets i persones, fins i tot amb el desenteniment de l'Administració i la classe política.