‘Órdago griego’

Fa dies que a la premsa econòmica i generalista només es parla de "l'Órdago griego", com si s'acabara el món, com si Papandreu s'haguera tornat boig, com si l'ordre de les estrelles i els planetes s'haguera alterat de sobte. I sabeu què? Que m'alegre. M'alegre que per primera volta en molts mesos, alguns especuladors** tinguen un motiu (per mínim que siga) per preocupar-se de no traure-los un rendiment (fabulós i inimaginable per a mortals com nosaltres) als moviments bursàtils i financers que duen a terme. Uns moviments bursàtils i financers que estan en l'origen de l'enverinada situació econòmica que estem patint en els últims anys.

A tot açò, cal afegir que hi ha polítics (més dels que ens podem permetre) que fan bons els mafiosos i els assassins (i que no em vinga ningú ara amb purismes i deformacions del que ha de ser "respectuós i políticament correcte"!) . I hi ha molts que són més bons, potser, del que ens mereixem. Però la balança pareix que sempre s'incline a favor dels primers. I dic açò, perquè no tinc ni idea de quines són les motivacions últimes i ocultes que han dut al Sr. Papandreu a plantejar-se "l'enviar a prendre pel sac" l'Euro, la Unió (econòmica) Europea i la mare que ho va enquadernar tot. És a dir, no sé si és de la classe de polítics dels primers o dels segons, però vist des de fora a mi m'agrada la idea de que siguen 10 milions de persones les que puguen triar què fer amb les seues vides i no només les 10 persones que tenen els seus comptes bilionaris amagats en paradisos fiscals (i tant de bo puguérem ser els més de 400 milions que "estem" a la Unió Europea).

Si se va todo a la mierda, que quede ben clar també: són els especuladors, amb la connivència participativa de tots els Zapateros, Sarkozys, Merkels i Obames d'aquest món els qui, en primer lloc, ja ho havien enviat tot a la merda. No podem seguir permetent-nos participar d'un sistema que genera riquesa sobre una columna de fum calent. I, entre altres coses, ens hem d'exigir una miqueta d'auto-crítica i més responsabilitat. No podem ni devem viure hipotecant el futur nostre i de qui ha de vindre darrere.

Sé que al final eixa ONG humanitària que tots coneixem com a OTAN (sarcasme) no invadirà els paradisos fiscals d'aquest planeta. No obstant, al menys quedarà l'anècdota als llibres d'Història que Grècia, bressol del concepte històric de Democràcia, una volta els va fer el ditet als mercats financers quan volien (ultra)cobrar-se amb diners públics l'eficiència capitalista de l'autoregulació privada dels mercats (la cursiva és un sarcasme).

GERMÁN LLORCA
Equip d'ARA

** [per cert, que quede ben claret: NO SÓN INVERSORS (invertir és sempre una qüestió de "llarg termini"), SÓN ESPECULADORS! Les paraules que s'usen poden amagar les realitats i reivindique des de ja que es faça un ús apropiat del terme als mitjans de comunicació].