Paco Aura Boronat -ara sí, per fi- té el seu merescut homenatge per part del seu poble. Aquest diumenge, unes 300 persones de totes les condicions socials i polítiques, han inaugurat oficialment el seu pont i han recordat els 23 alcoians que el Règim de Franco va permetre que els nazis matarem o reduiren a fem humà durant 4 anys a camps d'extermini a Polònia i Austria. Ara sí, per fi, Paco Aura té el seu pont. Video de l'homentage-llibre a Paco Aura
Paco Aura Boronat -ara sí, per fi- té el seu merescut homenatge per part del seu poble. Aquest diumenge, unes 300 persones de totes les condicions socials i polítiques, han inaugurat oficialment el seu pont i han recordat els 23 alcoians que el Règim de Franco va permetre que els nazis matarem o reduiren a fem humà durant 4 anys a camps d'extermini a Polònia i Austria. Ara sí, per fi, Paco Aura té el seu pont.
Video de l'homentage-llibre a Paco Aura
L'incendi de la Serra de Mariola a punt ha estat d'arruïnar el segon intent per part del poble d'Alcoi d'homenatjar Paco Aura, l'últim deportat als camps de concentració nazi que encara viu en l'actualitat. Unes 300 persones han acompanyat Aura i els familiars dels altres 22 alcoians que per defensar la República espanyola van ser conduïts sense saber-ho als camps alemanys instal·lats a Àustria i Polònia on van morir i van ser assassinats i reduïts a animals centenars de milers de persones.
Segon intent d'homenatge perquè el primer va quedar deslluit per la visita del president de la Generalitat, Alberto Fabra, a la fi de gener. Aquell gèlid dia estava prevista la inauguració del pont que uneix el barri del Viaducte amb el de la Zona Nord, una infraestructura batejada amb el nom del supervivent de Mauthausen, Paco Aura Boronat. Les protestes contra la gestió de govern de Fabra per part de diferents col·lectius i associacions va convertir l'acte en un escandalós cúmul de despropòsits amb amb només dos discursos i una extrema presència policial amb 8 furgons replets d'agents. El cinturó policial va impedir als alcoians accedir a la zona en la qual s'havia de realitzar l'homenatge.
Setmanes després, l'Ajuntament i entitats de la comarca sensibilitzades amb la Llibertat i la Democràcia van convocar per a aquest diumenge un emotiu reconeixement no solament per a Aura, també per als altres 22 alcoians que van ser deportats a camps nazis. Prèviament al discurs del protagonista, han tingut paraules de record per als presoners republicans abandonats pel govern de Franco a la sort de la barbaritat nazi, familiars com Álex Agulló, Silvio Cortés i Mila Bravo. Especialment emotives han estat les paraules de record d'aquesta última, néta de Pedro Ruiz, un altre supervivent que va explicar la seua història per a vergonya de la Humanitat i com a exemple de superació fins que va morir fa pocs anys.
Paco Aura, sensiblement emocionat, ha agraït a Alcoi i al seu màxim representant, l'alcalde, les atencions prestades aquests dies. Aura ha dit que el pont que porta el seu nom "ha de servir per a fomentar la Llibertat".
Supervivent
Aura va estar quatre anys a Mauthausen i el seu caràcter tranquil i afable, a més d'una genètica privilegiada i al fet d'haver sobreviscut a les penúries de la Guerra Civil, li va permetre sobreviure fins a abril de 1945, data en què va ser alliberat per les tropes americanes. Aura Boronat no va donar a conèixer el seu terrible testimoni en el camp nazi fins a fa aproximadament 20 anys, quan va decidir explicar als joves la seua història "perquè no es repetisca". Per açò, en l'acte d'ahir, alumnes de l'Institut Pare Vitòria d'Alcoi, van llegir un poema de superació del supervivent italià Primo Levi així com el jurament que tots els deportats espanyols van llançar quan van acabar la seua estada en els camps nazis.
Després del Cant dels Ocells, interpretat pel Cor de la Universitat Sènior del Campus d'Alcoi de la UPV i els pertinents discursos, Paco Aura ha descobert un monòlit enmig del pont que pren el seu nom en el qual figuren per sempre els noms dels 23 alcoians abandonats per la seua pàtria en els camps d'extermini nazi.
Els 23 deportats alcoians
Francisco Aura Boronat, José Bonet Domínguez, Emilio Catalá López, Enrique Cortés Cantó, Jorge Cortés Faus, Víctor Escrivá Doll, Francisco García Esquitino, José Garrido Monllor, Francisco Grau Ibáñez, José Jordá Santamaría, Joaquín Linares Gisbert, Emilio Marquès Aracil, Rafael Monllor Berenguer, Vicente Montaud Ferrer, Joaquín Navarro Ferri, Emèrit Payá Rombeu, Ernesto Pérez Alemany, Antonio Reig Llopis, Manuel Roses Rodríguez, Pedro Ruiz Sánchez, Antonio Sirera Doménech i Juan Tur Coloma.