Paco Aura no mereixia açò

Aquest dilluns passarà a la història d'Alcoi com el dia que es van inaugurar dos ponts nous. "La ciutat dels ponts. Com Venècia però sense aigua"... m'ha dit una amiga xixonenca que volia alimentar l'egocentrisme alcoià. No obstant això, realment, la noticia ha estat la presència de Fabra, la policia, les protestes i les baralles polítiques. Ens hem deixat de costat i entre tots, al vertader protagonista: Paco Aura.

Últimament tot frega la frontera entre la ficció i la realitat. De fet, algunes coses semblen més bé dels programes de paròdia de la televisió. L'apertura de dos ponts inútils o com a poc innecessaris en aquest moment, ha alterat la tranquil·litat d'un poble que mor lentament allunyat del que fou fa només 30 anys.

Alberto Fabra no té més remei que intentar fer vida normal, cosa poc probable perquè sembla que el seu govern està tocat sense solució. L'espiral negativa és tremenda, tot i que resta un any molt llarg per a les eleccions i tot es pot capgirar. Han protestat els encara treballadors de Canal 9, els sindicats, els dependents i gent anònima que no està d'acord amb el què està passant. Un espectacle per a la reflexió de tots els que integrem aquesta Societat.

I no ens podem oblidar d'un dels protagonistes de la jornada i que no és un altre que Francisco Aura Boronat. El pont del Viaducte portarà el seu nom per a l'eternitat. Ho mereix. Aquells que el coneixem sabem que un pont és poc, però per a ell és massa. Paco Aura no vol protagonisme, però és de Justícia qualsevol homenatge, perquè és un home que independentment de totes les barbaritats que va patir com a presoner del camp de concentració Nazi, ha estat capaç de sobreviure amb eixe passat i ha estat capaç de perdonar i d'emprar els últims anys a promoure la seua història demanant que no es torne a repetir.

Aquest dilluns Paco estava feliç perquè estava tota la seua família amb ell, però no es mereixia aquest espectacle.