Per fi, ja és legal!

I no és l'únic regalet enverinat que conté la llei. A més d'instaurar una espècie de barra lliure per als propietaris i els explotadors de la fusta, s'amnistien tots els responsables de les tales il·legals fetes abans de 2008. És a dir, es converteix en llei el certificat de mort de la selva i, en el mig i llarg termini (que és eixe que no es veu ni es mostra ni interessa que es conega), el del planeta. Menuda tragèdia, veritat? O no? O què? Crec que li la duu un poquet al pairo a tot el món, perquè Brasil està tan lluny quasi com la lluna i a no ser que les coses passen baix de la finestra de casa...

Una de les cosetes més curioses és que açò ve de molt abans i no només per l'explotació de la fusta (que també). Com sabeu, fa 30 anys que diuen que queda petroli per a 30 anys (no, no m'he enganyat posant els números) i com que fer polítiques de racionalització i reducció del consum són taaaaaaan complicades (sarcasme), sempre es tira pel camí d'enmig. L'any 2007, els aleshores presidents dels Estats Units (George W. Bush) i Brasil (Luiz Inácio Lula da Silva) acordaven cooperar en matèria de bio-combustibles a fi de compensar l'escassesa (o futura escassesa) de petroli. Quins problemes tenen aquesta classe de decisions?:

- primer, que fan falta milions d'hectàrees de cultiu de cereals.
- segon, que fan falta milions i milions i milions de litres d'aigua potable per a irrigar tota eixa superfície (i ja sabeu que l'aigua potable és un altre d'eixos recursos poc abundants).
- i tercer que el resultat és tan imbècil com sona a continuació: "prenem els cereals que servirien per a alimentar als milions de persones que passen fam en el món i, literalment, els els donem de menjar als cotxes".

Crec que una altra de les catàstrofes més grans que passaran és que els sòls desforestats de l'Amazones són pobres i poc productius. Tot i l'espectacular vegetació que sostenen, s'esgoten en pocs anys quan no compleixen la funció que la naturalesa els ha assignat. I açò no ho dic jo. Açò ja m'ho van ensenyar a mi i tota la meua classe a l'EGB en l'assignatura de Ciències Naturals.

Ara bé, ací ens podríem preguntar: quin dret tenim des del primer món de qüestionar aquestes decisions, quan nosaltres hem fet el mateix amb els nostres boscos i, en definitiva, som un dels mercats principals de tota la fusta que s'espolia a l'Amazones (i del bio-combustible que es produirà a partir d'ara)? Cert és que no tenim cap dret moral, però sí una responsabilitat molt gran d'estar exportant un model de creixement econòmic depredador i totalment catastròfic. A més, entenc que un govern pretesament socialista com el de Brasil hauria, com a mínim, d'intentar no caure en els errors d'altres. És que no van estudiar l'EGB? Així, com volem que després els xiquets ens facen cas? A més, i més, s'haurien de preocupar una miqueta més en fer cumplir les seus lleis laborals per evitar situacions esclavistes decimonòniques.

I pense que és important que la notícia de l'aprovació de la llei haja eixit a la llum pública. Però crec que seria més important encara que es posara més interés en explicar qui hi ha darrere d'aquesta decisió (i quan dic qui vull dir multinacionals, bancs, grans empresaris locals, empreses d'energia, etc.). Perquè després venen les pantomimes de Kioto, o com l'última de la cimera del clima de Durban, i estem a 15 de desembre i la temperatura no baixa de 20 graus.

Poc podem fer en decisions de gran política. Però almenys, intentem no usar més paper del que necessitem i quan ho fem mirem bé l'etiqueta (que siga reciclat o al menys que provinga d'explotacions sostenibles).

GERMÁN LLORCA
Equip d'ARA