Per què?

La roja a Miki potser és exagerada, encara que vista la repetició varies vegades pareix que l’àrbitre es va guiar més per la forma de fer la falta –hi ha que dir-ho: un poc brusca i just al costat de l’assistent– que no pel colp que va rebre el jugador del Celta.

Porras és reincident, ja que també és queixà de l’expulsió de Guille Roldán contra el Múrcia. Inclús ho va recordar a la roda de premsa del divendres, que pareixia més el “Suya es la radio”, pel volum dels laments i les queixes contra l’estament arbitral. Entenc que estiguera encès, enfadat i el següent, però si es continua parlant (només) dels arbitratges, açò pot conduir-nos a dos camins no excloents: en primer lloc, que es comence a parlar de mans negres a la federació, o de conspiracions per enfonsar l’Alcoyano perquè “no interessa” que continuem en segona. La segona conseqüència és encara més seriosa, perquè si ens centrem en bramar contra els errors arbitrals, podem oblidar-nos dels altres problemes que ara per ara té l’equip, com per exemple la dificultat per generar ocasions de gol.

Amb tot, la veritat és que em vaig anar relativament tranquil a casa. La actitud dels jugadors va ser bona i vaig agrair que no abaixarem els braços amb el 0-3; la voluntat incessant de fer el gol de l’honor em recordà les històries que encara es conten quan l’Alcoyano jugava a primera divisió els anys quaranta. Tal volta per això vaig celebrar com mai el gol que després ens van anular, ara sí, correctament i sense cap dubte o sospita.

Els àrbitres son un factor més als partits, i a vegades poden ser determinants amb les seues errades, que en cap cas son suficients per respondre la pregunta que segur que David Porras i tot el cos tècnic s’estaran fent: Per què? Per què no anem un poc millor a la taula classificatòria? Quan la perenne temptació de recordar a Escartín s’esfume, serà molt més fàcil respondre la pregunta i trobar solucions a uns problemes que, en cap cas, poden amagar-se darrere d’un xiulet espatllat.

GUILLERMO J. PÉREZ