Article de Manolo Pastor.
Si eres jove i estàs buscant feina, és probable que hages escoltat aquest missatge més d’una vegada: «has de ser tècnic, dominar eines, adaptar-te a la tecnologia i entendre la intel·ligència artificial». I és cert. Jo mateix soc enginyer tècnic industrial, amb una formació cartesiana al cent per cent, basada en dades, processos i lògica. Però precisament per això, i després d’anys treballant com a formador i consultor d’empreses, he arribat a una conclusió clara: aquesta mirada és necessària, però hui ja no és suficient.
El que realment marca la diferència en el món laboral actual no és només el que saps fer, sinó com penses, com et relaciones i com entens la realitat. Açò és el que anomenem base humanista. I no té res d’antic ni d’etèri. Parlem de comprendre persones, comunicar amb sentit, prendre decisions en contextos incerts, gestionar emocions i aportar criteri quan no hi ha respostes evidents.
No es tracta de lluitar contra la intel·ligència artificial ni de veure-la com una amenaça. Al contrari. La IA és i serà una eina potent. Però precisament per això, allò que ens diferencia com a persones no és la velocitat ni la capacitat de processar informació, sinó tot allò que no es pot automatitzar fàcilment: el judici, l’empatia, la creativitat, l’ètica i la mirada crítica.
En moltes empreses amb les quals treballe veig perfils joves molt ben preparats a nivell tècnic, però amb dificultats per a explicar idees, treballar en equip, gestionar conflictes o adaptar-se a canvis constants. I no és una qüestió de capacitat, sinó de focus. Durant anys s’ha posat quasi tota l’atenció en el coneixement tècnic i molt poca en aquestes competències. Una base humanista no et fa menys professional; et fa més complet i més adaptable.
Tindre una mirada humanista significa entendre que el treball no va només de tasques, sinó de relacions. Que qualsevol lloc, siga tècnic o no, implica escoltar, negociar, prendre decisions i conviure amb la incertesa. Significa saber llegir contextos, entendre cultures organitzatives i aportar valor més enllà d’un procediment o d’un manual.
Vivim, a més, en un entorn laboral canviant, on moltes de les professions que exerciràs al llarg de la teua vida encara no existeixen. En aquest context, la capacitat d’aprendre, desaprendre i reinterpretar la realitat és més important que qualsevol coneixement tancat. I això és profundament humanista.
Des de la meua experiència, les persones joves que millor evolucionen professionalment no són les que ho saben tot, sinó les que saben fer-se bones preguntes, acceptar la complexitat i relacionar-se amb maduresa amb els altres.
Invertir en una base humanista no significa renunciar a la tècnica, sinó donar-li sentit. Significa entendre que la tecnologia avança, però que el valor continua estant en com la fem servir i amb quin propòsit. I ací, les persones continuem sent insubstituïbles.
Si vols aprofundir en aquesta mirada, pots trobar reflexions alineades amb aquesta idea en els informes del World Economic Forum sobre les competències del futur, en estudis de la Universitat de Harvard sobre pensament crític, o en les publicacions del MIT sobre el futur del treball.
Perquè, al final, el món laboral no busca només gent que faça coses. Busca persones que entenguen què estan fent i per què.