Per una nova cultura del treball

Mercadona és un exemple d'empresa modèlica i sempre que ens agrade comprar en un supermercat amb la mateixa varietat de productes que hi havia la Unió Soviètica d'Stalin, és un mar de tranquil·litat (no pots enganyar-te mai de marca). Mercadona sempre ix a les notícies oficials per la qualitat del tracte als empleats, per la política de preus i per coses com haver aconseguit incrementar un 19% els beneficis en temps de crisis. I el seu President, Juan Roig, no concedeix massa entrevistes... però quan ho fa es despatxa bé.

Anem a vore, és més que cert, els xinesos (i els asiàtics en una generalització molt gran i segurament imprecisa) són persones treballadores i meticuloses. Forma part de la seua idiosincràsia i, amb tota seguretat, és una de les claus de l'èxit empresarial del país a les últimes dos dècades. Ara bé, una cosa és reconéixer i admirar eixa qualitat i una altra ben diferent és deixar de posar atenció a les altres condicions que caracteritzen la forma de treballar dels xinesos. Perquè no sé si Juan Roig parlava d'introduir una nova cultura de l'eforç pensant-la també en termes d'explotació laboral i falta de garanties i condicions de treball.

Açò és una exageració, ja ho sabeu. Més quan (i conyes a banda), Mercadona té tan bona premsa per justament fer tot el contrari. Però la idea de cambiemos la mentalidad de trabajo y esforcémonos más és una cosa que pareix que estiga posant-se de moda entre les grans empreses i multinacionals: "tens un jornal massa gran, treballes poc i portat bé o me'n vaig a produir a la Lluna". Aquesta mateixa setmana, el Director de Ford Espanya proposava reduir les vacances i Vodafone ha arribat a un acord amb els treballadors per coses com que estiguen a l'atur 2 setmanes a l'any (açò últim, en concret, no és una subvenció encoberta, que va: l'Estat pagarà l'atur dos setmanes a tots els treballadors/es de Vofafone, però no; no és una subvenció).

A Xina, les condicions laborals són realment dures. I per això és tot tan barat. Com deia adés, un treballador guanya per 65 hores de dedicació setmanal una quantitat d'uns 180 euros al mes, en el millor dels casos. Pel que fa a professions amb més nivell de qualificació, com la d'enginyer, la remuneració puja fins els 300. I per això, per moltes vacances que lleven, per moltes hores que incrementem de treball o per més que ens esforcem, serà impossible competir en eixos termes. I, senzillament i sincerament, crec que el procés hauria de ser just el contrari: que els xinesos pogueren millorar les seues condicions, en general, de treball.

Per cert, vindre a estes alçades de la pel·lícula a parlar-los a la gent d'aquestes comarques -i als valencians en general- d'una nova "mentalitat de treball" em pareix una broma de mal gust. Perquè resulta que, al capdavall, és com si ací no haguera passat res, com si mai no haguérem fet un brot. Resulta que després de tantes i tantes vides de fer 12 hores diàries 6 dies a la setmana durant moltíssims anys, haver fet el "tercio" tota la vida, no haver tingut vacances, o haver treballat com a esclaves en tallers i llars, necessitem canviar la mentalitat de treball.

Home, vist d'eixa forma, és possible... perquè si a més, després de tot, això ens ha dut a la situació actual és que res no ha servit d'una puta merda. Sí, és possible que s'haja de canviar, però per a enviar-ho tot a rodar.

Germán Llorca
Mirades d'ARA

pd. dedicat a l'amic Miguel Fuster