‘Pinedas tejen lirios', del groc ‘clarejar'

Si en ‘Ligeros de equipaje, crónica de la retirada' els seus actors confiaven en què la memòria és una "puta estafadora", les actrius de Trinchera Teatral ens presenten tot el contrari. La memòria és qui il·lumina a través de ‘Pinedas tejen lirios'. El dimarts 31 de maig el Centre Cultural Mario Silvestre es va omplir d'un groc ocre, del verb ‘clarejar'. Aquella nit, tres actrius, Zaida Rico, Ana Noguera i Maday Méndez, van pintar el camí d'una interpretació basada en un viatge dolç però dur per la memòria i la lluita de les dones. L'argument es centra en la lluita de quatre personatges femenins que són travessats per la personalitat inesborrable de Mariana Pineda, sentenciada a garrot vil a 1831 per brodar una bandera amb les paraules Llibertat, Igualtat i Llei.

Quatre casos, llavors -el de la lliberal a Espanya, la montonera a Argentina, una jove a Juárez i una dona qualsevol de hui en dia-, que es tenyeixen d'un groc republicà en aquesta segona part de la Trilogia de la companyia. I que vesteixen el mateix cosset que simbolitza la presó d'uns ideals ofegats. Sensibilitat, bellesa i molt de groc color esperança al teixir els camins per a les dones futures. Aquest és el rerefons de ‘Pinedas tejen lirios', una obra delicada i humil, forta i gens recarregada, que pretén reescriure una història, la de les dones, en un nou clarejar que és un nou dia farcit de tots els colors possibles. Deixeu de llegir i aneu ja a veure-la.

Marta Rosella Gisbert