Una barreja de dansa contemporània, teatre i música determinen el primer dia de la Mostra de Teatre d'Alcoi 2016 Marta Rosella Gisbert Doménech
No és casual que l'obra de PinoXXio, de la companyia valenciana Ananda Dansa, s'escriga amb dues xx. D'aquesta manera és com s'identifica, en genètica, el cromosoma femella o femení, i també al personatge protagonista de PinoXXio, que deixa de ser de fusta per ficar-se a la pell de l'actriu Ana Luján. La primera novetat és aquesta: una dona és qui ens condueix de manera brillant a través del conte de Carlo Collodi. I diem que la titella es fica a la pell de Luján, i no a l'inrevés, per la versemblança; perquè aquesta revisió turbulenta de la història del pare Geppetto, que ha obert la Mostra de Teatre 2016 aquest dissabte al Teatre Calderón, gira en torn a la dansa contemporània impecablement neta de l'actriu principal, premiada amb un dels set premis Max que ha rebut l'espectacle.
I no sols. L'obra de PinoXXio és, en el seu sentit més ampli, plasticitat i tensió. Amb uns moviments mecànics però estètics, Ananda Dansa ens trasllada, en vertical i en horitzontal, al seu univers, que és una barreja de teatre i música. Una música que tensa els fils de la història de la història, marcant els punts de màxima angoixa, així com els més dolços. Malgrat tot, aquells que hem gaudit de l'obra PinoXXio, la dels set premis Max rebuts en una mateixa edició, sabem que no és una versió edulcorada, si bé sí és per a tots el públics. Ací precisament és on entra el públic, i la seua capacitat i coneixements anteriors, per aprofundir o no en la tòxica relació que uneix PinoXXio i son pare, Geppetto. El que és ben clar és que Ananda Dansa juga amb la estètica de la imaginació aconseguint dibuixar en el nostre imaginari noves pàgines del conte tradicional italià.
Marta Rosella Gisbert Doménech