Pobles amb personalitat

Tots els pobles tenen les seves pròpies característiques que detecten els visitants a través de diferents detalls. He hagut de passar unes setmanes a La Vila joiosa (Marina Baixa) i he tornat a casa impregnat de la seva personalitat. Els seus llocs, els seus paisatges i paratges, a més de la gent que m’han fet sentir com en casa.

Hem passejat pels carrers, pels parcs, etc., i hem vist una exposició temporal d’art modern a la Sala Barberà. Tot m’ha fet entendre que és un poble per a viure. Hi ha una població autòctona, com la d’abans, que et saluda en creuar-s’hi encara que no conega. Cal citar també que et sona sovint ment la nostra llengua per carrers, bars i mercats, cosa que no és molt comú als pobles del País Valencià.

Hem fet excursions pels voltants de l’embassament Amadorio i camins plens de població dispersa, a més de la presencia de séquies, o camins d’aigua històrics que recorren hortes amb bancals abandonats o reconvertits en conreu de secà. Dissortadament en el cas agrícola, La Vila no és diferent a la resta del País i alguna cosa caldria fer encara que fora solament per respecte a la terra.

Anàrem a Orxeta i Sella per la CV 770, continuant la carretera i, abans d’arribar al Port de Tudons, ens ficarem per un camí rural que ens dugué al mateix peu de les antenes d’Aitana. Gaudirem de boscos verds i d’abundants terrenys de bancals amargenats amb pedra seca que no se si s’han declarat ja Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Abunden per tot arreu les incrustades escales de pedra que connecten uns bancals amb altres. Una meravella d’excursió.

També visitarem potser el lloc més emblemàtic dels vilers i de la Marina, la Malladeta, actualment amb plena remodelació que espere quede el més apropat possible al seu estat primitiu. Serà imprescindible destacar, descobrir i habilitar un centre d’interpretació sobre l’antic santuari i restes arqueològiques. En aquest lloc hi ha la presencia d’un fet convertit en llegenda sobre l’illa de Benidorm que es distingeix clarament: un dia a l’any el sol surt del mar per damunt d’aquesta mítica illa (Vaig fer l’error de no prendre nota del dia concret que figura en un dels panels).       

També en va atraure especialment de La Vila, les activitats culturals de cine, teatre i música i la gran quantitat de publicacions locals que he vist a les seves llibreries. Concretament m’he llegit el llibre «D’al·lonites i vilers» d’Albert Alcaraz, que ha estat il·lustrat per José Rubio Malagón. M’ha semblat molt interessant el tema i pense que tots els pobles havien d’emular i mostrar el que han sigut i són. Un llibre ple d’història, però contada de forma particular a traves de 35 capítols o articles força suggerents. La seva lectura és amena, fins el punt que et deixen farcit de curiositat per conèixer més de cada un dels temes. És, com el subtitul diu, retalls del que ha anat passant des de la prehistòria al present. Des dels vestigis del poblat romà Allon (perfectament delimitant dins de La Vila vella) on vivien els primers pobladors dits al·lodites (segle VII abans de Crist), fins la transició política i democràcia després d’un massa llarg franquisme. Tots i cada un dels esdeveniments locals més importants que han passat per La Vila, estan contats d’una manera desenfadada. A més, queden enllaçats amb la història general de la Corona d’Aragó. Un resum històric que havien de fer i publicar tots els pobles. Arrodonix l’interès els dibuixos de «Malagón» que parlen per si mateix.

L’autor destaca una època relativament fosca des de la desaparició d’Allon a la fundació cristiana de Vila Joiosa. La manca de fonts escrites i els escassos vestigis arqueològics que s’han fet fins ara, sembla que no son prou. La troballa arqueològica de fa uns anys d’unes termes al centre de la ciutat podrien donar moltes més pistes. De qualsevol manera les fonts arqueològiques són inesgotables i caldrà anar alerta per aprofitar tots els vestigis que puguen eixir a la llum i que sense cap dubte poden quedar-ne molts encara per descobrir.

Finalment, destacar també el fil conductor dels textos de cada un del capítols  que fan un seguiment cronològic de totes i cada una de les èpoques passades d’aquest indret. Tot i que a traves del text hi han abundants dades de les fonts, potser no haguera estat de més afegir alguna bibliografia.