Por, càncer i cares dures

Les societats contemporànies estan marcades per un model sanitari depredador. Les empreses farmacèutiques viuen de les nostres dolències. És a dir, d'administrar-nos els remeis després d'haver creat el problema. I eixes i altres empreses implicades saben que en un model on tot està compartimentat, filtrat i intermediat els beneficis són més grans. A més, administren la por.

És com l'oli d'oliva. Si el comprem a l'engròs ix més barat. Si el comprem en mostres de 10 cl., com les que s'enduen de souvenir els estrangers del very bonito, el preu es dispara. És a dir, si les farmacèutiques li facturen a un únic sistema sanitari públic ix més barat. Si la facturació va en mostres de 10 cl. el benefici és infinitament més gran.

En Espanya, el model de sanitat pública, a pesar de la seua fragmentació per les diferències administratives territorials, és un dels millors del món (el 5é més eficient). I és un dels més eficients en termes econòmics. Ara, no obstant, no paren de dir-nos que és car, que és insostenible, que no es pot pagar... i, en lloc d'implementar mesures per fer-lo encara més eficient, que podria ser una cosa lògica, l'única via que es proposa és la de la seua destrucció. I la retòrica és la de la mentida que diu que la gestió privada és més eficaç administrant recursos.

I això serà fer el sistema en trocets més xicotets per a que acabe sent molt més car en el seu conjunt. Perquè; com s'explica que el cost sanitari per càpita siga moltíssim més car en els Estats Units** (on quasi tot el sector és privat) que en Espanya*** (on una bona part continua sent un servici públic)? Simplement perquè hi ha molts més intermediaris: empreses hospitalàries, companyies d'assegurança, farmacèutiques... i tots han de mullar del negoci; que és l'única i universal raó per la que es justifica tot en este món. Ah; i també es justifica pels lladres que han passat per política i s'han acabat emportant una part de la gestió a través de les seues empreses.

Fa pocs dies la Comunitat de Madrid anunciava la suspensió de 30.000 mamografies. I, a més, des de fa 7 mesos hi ha 30.000 dones que en tenen pendent una. Com saben que en la pràctica som imbècils argumenten que no és tan greu; que les conseqüències no seran greus, perquè són exàmens facultatius. No és cert: les conseqüències les vorem en les estadístiques de salut d'ací 5, 10 o 15 anys quan els sabuts que han pres les decisions ara ja no estiguen en primera línia de la política i no puguem escanyar-los.

I, mentrimentres, eixa mateixa setmana la televisió i els mitjans inundats de publicitat de segurs: però no de qualsevol classe de segurs: de vida, amb suplement per càncer de pit (i ja sebeu quina classe de retòrica publicitària asquerosa: "por tu familia, por tu bienestar, por gilipollas").

Por + indiferència + cares dures = negoci.

Germán Llorca
Mirades d'ARA

** 8.608 dòlars (6.363'17 euros) per cap i any en el periode 2008/2012
*** 3.027 dòlars (2.236'97 euros) per cap i any en el periode 2008/2012