La pluja no va deslluir la festa
La plaça Major d'Ontinyent va estar ahir a la vesprada amb l'aigua al coll. A tan sols dos hores de que donara pas el Pregó, la pluja va fer una visita per la capital de la Vall d'Albaida, començant a avisar de que no tot estava fet. Una pluja que dona feina a una vintena d'operaris que desprès del "xaparro" netejaren les caires on el públic hauria de contemplar l'acte. La gent començà a desfilar pel carrer Major, murmurant què ocorrerà amb la pluja i si ens deixarà gaudir de l'espectacle. La climatologia va deixar que els càrrecs, polítics i de més, prengueren seient a la magnífic escenari preparat per l'ocasió, per a fer-los alçar de rebot uns minuts desprès.
El pregó començà donant la benvinguda a tothom que allí es trobava. Càrrecs, polítics, representants de Moros i Cristians d'altres localitats, festers, etc. Un breu i concret discurs del President de la Societat de Festers, donà pas a la presentació i estrena del poema simfònic, Fa 150 Anys, que el músic i compositor ontinyentí, Daniel Ferrero Silvaje, havia composat per a al nit de la presentació dels càrrecs en societat. Un poema, de tres actes, on la música ens feia tornar temps enrere per a situar-nos en 1860, l'any en que començaren els Moros i Cristians de l'època moderna. La sequera que es patia per aquells temps, portava acompanyada una onada de malalties i fam que acompanyà la mort a les nostres terres. Per aquest motiu, els ontinyentins evoquen l'aigua, per a que done a la ciutat la pau i salut que tants anys portaven demanant. Fou ací, en aquest moment de plegaria, on Daniel Ferrero dirigia a la Unió Artística Musical d'Ontinyent, i on, el Ballet Opera representava aquells temps, en el moment en que la història d'Ontinyent reclamava aigua per poder eixir de la fam i de les malalties, quan el núvol que duia hores damunt de la ciutat, decidí descarregar tota l'aigua que tant s'estava aclamant. El Crist de l'Agonia, que presidia l'escenari del Pregó, va fer cas a les plegaries dels seus devots i els va enviar a l'església de Santa María, una església que als dies de festes, acull un mercat medieval ple d'història i d'encant.
L'església estava de gom a gom. Tothom pujà la costera del Regall molt de presa per a no mullar-se i per a no quedar-se sense caira dins del escenari improvisat. "El hombre propone y Dios dispone", deia el retor Rafael Portero. Santa María, decorada per banderoles i banderes, va acollir la presentació dels càrrecs cristians, iniciat per Jorge Campos, i dels càrrecs moros. Una presentació en la que els dos capitans prengueren possessió del bàndol corresponent amb uns rostres plens de satisfacció. Res va aconseguir arruïnar la pluja ja que tots els que allí estaven no deixaren d'aplaudir ni un segon. Per fi aplega una de les parts més esperades de la nit del Pregó. El moment en el que l'encarregat de posar les paraules damunt de la taula, puja a l'escenari. Aquest any, l'encarregat d'elaborar i recitar el pregó del 150 Aniversari, fou el cronista de festes i Fontano Fermín Ferrero. Un pregoner que a l'any 2008 ja s'encarrega de fer el pregó del Mercat Medieval, i que esperava aquest nomenament d'un moment a altre. Aquest psicòleg, va obrir anit la porta a la reflexió festera, llançant preguntes per a que els allí presents les reflexionaren desprès, amb els amics, amb la comparsa. L'estructura del Preg&oa