Prioritats

Com podeu imaginar-vos, ha sigut una setmana de descans, de retrobades amb el bon menjar, els amics i la família. Tampoc ha faltat l’aire pur de la serra de Mariola i, com no podia ser d’altra manera, la tornada al Collao.

Si em diuen que el de allà dalt ha treballat com a guionista de pel·lícules d’intriga, m’ho creuria sense massa problemes: el principi, una primera part tan avorrida com el barri de Le Cure de Florència; després l’acció, protagonitzada per Paco Esteban, eixe heroi polièdric que el dissabte ens va mostrar la seua millor cara, i Gato, l’actor que tot ho fa bé, sense atabalar-se. Quan el partit pareixia un telefilm d’Antena 3, és a dir, sense massa pretensions però amb prou dosis de dramatisme, Maestro li va donar vida amb una errada que després va esmenar aturant un penal. En definitiva, el partit perfecte per un alcoianet que tornava a casa i que encara no havia vist guanyar el seu equip en Segona A. Un dia històric, si acceptem la banalització d’aquesta expressió.

El dissabte, com no podia ser d’altra forma, es va acabar amb el Clásico que, com ens recorda Jordi Orts, res té a veure amb el torero alcoià. Podria fer-ho més llarg, però ja m’és igual, ho confesse: sóc aficionat del Reial Madrid, cosa molt distinta a ser d’un equip, situació on els lligams són molt més profunds. Vaig tardar anys a comprendre que no és normal enfadar-se si els blancs em tornen a decebre. En canvi, tinc el dret de demanar explicacions a l’Alcoyano des del moment que vaig fer-me soci, es a dir, en un membre més de la massa social del club.

En definitiva, la victòria del dissabte m’immunitzà contra una decepció més artificial que vertadera. El circ del futbol, el de la anomenada lliga de les estreles, no té molt a veure amb el nostre equip. Cert és que el romanticisme que envolta a l’Alcoyano ha desaparegut fa temps gràcies als drets televisius, els seients de plàstic i (futures) conversions en societat anònima, però les prioritats estan clares com l’aigua: un Alcoyano-Girona d’un fred dissabte de desembre és més important que un Madrid-Barça qualsevol, guanye qui guanye.

GUILLERMO J. PÉREZ