Productivitat empresarial

Darrerament, sembla que qualsevol enxufat o fill de papà relacionat amb el món econòmic, intenta donar idees de macro i microeconomia, pretenent dogmatitzar en contra del que argumenten reconeguts economistes guardonats amb el premi Nobel (com vaig explicar al darrer article).

O potser és que tots els espavilats vividors d'aquest país, veient els beneficis que els reporta la mal anomenada reforma laboral --caldria dir-li el retorn de Kunta-- i les retallades socials, diuen les mil i una melonades per tal que es parle de l'estupidesa que han dit, intentant aconseguir que els ciutadans no s'aglutinen en contra d'aquests projectes econòmico-laborals PePeros que ens retornen a l'antic sistema socioeconòmic de la Castella medieval.
O simplement és que, com deia Aznar feia uns anys, "davant la majoria aclaparadora que hem aconseguit, podem parlar sense cap tipus de complexes". I amb xuleria i prepotència, es podria afegir...

Els últims en dir les mil i una xorrades han estat l'amo de Mercadona, Juan Roig, i el director de Ford-España, Antonio Adés.

Roig, al que el piloterio valencià considera una mena de Steve Jobs de l'horta, s'ha despenjat dient que la reforma laboral li sembla molt curta i que és d'admirar la cultura de l'esforç dels basars xinesos.
La reforma laboral li sembla curta perquè no reforma el cobrament de la prestació per atur. I és que els proveïdors que li proporcionen a Mercadona taronges i altres fruites no troben recol·lectors nacionals que vulguen realitzar el treball que aquest individu vol i al preu que paga a aquests mateixos proveïdors... tan sols troben treballadors estrangers que vulguen realitzar un treball en un règim de semiesclavitud: moltes hores de treball de braç (com al segle XV) pagant-les al preu de fa vint anys... Segons Roig, aquests treballs, per merdosos, abusius, inhumans i malpagats que siguen, haurien de ser obligatòriament agafats pels aturats o sinó, retirar-los la prestació (que, per cert, han anat pagant-se mitjançant un descompte de la seua nòmina durant anys).
També li sembla curta perquè no controla l'absentisme laboral, no com a la seua empresa que el controla de forma absolutament eficient, amb amenaces i assetjament fins que el malalt es reincorpore, estiga bé o mal, o s'acomiade de forma voluntària amb un quadre depressiu. També se li pot acomiadar de forma objectiva, perquè ningú vol tenir malalts en nòmina: són una despesa absolutament inadmissible. Potser algú considere que aquestes són unes pràctiques netament mafioses, però negocis són negocis.

En quant al tal Adés, fa honor al seu cognom amb unes idees sociolaborals properes a les del començament de la revolució industrial. "Les vacances dels treballadors són excessives", "n'hi ha que treballar més per menys". Al menys no ha exigit l'ús del fuet de set cues i l'obligatorietat de treballar només per l'aliment i la barraca.
Aquest individu hauria de saber que si se li rebaixa encara més el poder adquisitiu als treballadors, els utilitaris que fabrica l'empresa per la que treballa, se'ls podrà ficar directament pel fogó ja que difícilment ningú li'ls comprarà. I és que val més estar calladet i semblar imbècil que obrir la boca i eliminar qualsevol dubte...

Per aquests dos personatges, la productivitat, eixa espècie de deessa a la que tothom s'encomana, es basa en la producció mitjançant gran quantitat de mà d'obra barata, sense drets i que no remugue. Com en Xina. O Malàisia. Grans exemples. Sí...
I, si no es fixen en Alemanya, Holanda o Bèlgica, és per una simple raó: en aquests països, europeus i laboralment "civilitzats", la mà d'obra és molt semblant a l'espanyola. Semblant? Bé, la veritat és que no. La mà d'obra d'aquest països és molt més cara, la qual cosa hauria de repercutir en un increment del preu del producte final, no és així? Però tanmateix, aquests països són econòmicament molt més competitius que el nostre. I, si els treballadors treballen igual i a menys preu, el que resulta evident és que allò que falla és la classe empresarial, que ni sap vendre el seu producte ni te consciència de millora reinvertint per tal de fer més productiva la seua empresa. En definitiva, són uns borinots amb ànsies de bona vida.

I, el més graciós de tot, és que eixos treballadors malpagats i als que aquests impresentables pràcticament responsabilitzen de la crisi que patim són els que han votat a aquells que ràpidament s'han posat al servei dels inútils que gestionen les nostres empreses... "Están locos estos hispanos" diuen que se sent per allà al nord, a la Gàlia...

MUNTANER
(http://lacronicademuntaner.blogspot.com/)