Primer plenari de la nova corporació i primer punt conflictiu aprovat pel PSOE amb el suport de Guanyar i l'abstenció de Ciudadanos. La proposta del govern per a les dedicacions exclusives i parcials ha estat refrendat i s'aplicarà; això sí, en contra del PP i Compromís, que reclamen equitat en el repartiment de sous. D'aquesta manera, el PSOE disposarà de 9 dedicacions exclusives (tots els regidors) i 8 assessors. Un cost, segons Rafa Miró, que ascendirà a 680.000 euros aquesta legislatura. Tots els partits pensen que caldria fer un reglament per a aquesta qüestió perquè no canvie dependent de qui governe.
El PSOE ha tret la seua proposta avant després d'oferir l'oposició més dedicacions parcials. Això ha fet canviar la postura crítica de Guanyar, que finalment ha donat el vistiplau. Ciudadanos, per la seua part, s'ha abstingut i Sedano ha fet una crida perquè aquest assumpte es tractara i es definira de la millor manera amb total rapidesa. Sedano ha argumentat que és un tema molt delicat i que "va conta la imatge dels polítics. Hem de fugir de donar espectacles".
La resta de l'Oposició ha votat en contra de les dedicacions exclusives. David Abad, portaveu de Compromís, ha demanat que es parle i s'aprove un document que regule aquesta qüestió per evitar que cada quatre anys canvien els criteris per atorgar les dedicacions exclusives. També ha parlat de falta de proporcionalitat en el repartiment, "perquè el PSOE té el 63 % de les dedicacions i els assessors però només el 30 % dels vots". Per això el seu grup ha votat que no; el mateix que el PP.
Rafa Miró
Miró, que s'estrenava com a portaveu del PP, també ha donat suport a l'aprovació d'un reglament, i s'ha queixat que en tots els escenaris posats damunt la taula, en referència a aquest assumpte, el PP ix perjudicat.
Miró ha acusat el govern de falta de generositat, perquè tots els membres del govern del PSOE, és a dir, els 9 regidors cobren un sou íntegre de tots els alcoians. "És important la tasca de govern, però també la de l'oposició, i no és just que tots els del PSOE tinguen dedicació i l'oposició estiguem amb 2 o 1 i una parcial".
D'altra banda, ha qualificat l'executiu de Toni Francés de "govern que no dona suport la funció pública". Això perquè el número 2 del PP, Edu Tormo, es repensa a hores d'ara si es quedarà com a polític o no, perquè no pot compaginar la seua faena de funcionari amb la de polític, i la dedicació parcial li resulta insuficient. Miró ha citat exemples recents com ara Carles Samper, Rafa Sanus o Anna Serrano com a funcionaris als quals si se'ls va atorgar una dedicació exclusiva.
Jordi Martínez
El portaveu del PSOE, Jordi Martínez, ha aclarit que el resultat del repartiment de dedicacions és el derivat de la Llei de règim local aprovada pel PP i per Mariano Rajoy. Ha recomanat cada un dels partits que repartisca com millor considere les dedicacions i li ha dit el PP que hauria d'haver planificat millor la seua llista electoral sabent que les exclusives estan tan cares.
Així doncs, els alcoians pagaran 680.000 euros entre dedicacions i assessors. I és que al mateix ple d'aquest dilluns s'ha aprovat que el govern tindrà 8 assessors. Guanyar ha reclamat informació sobre els perfils, però el PSOE els ha respost que no consideraven oportú avançar eixa informació per si al ple es rebutjava el nombre de personal a dit. Estefania Blanes ha assegurat que li semblava estrany, en qualsevol cas, que se sabera la quantitat d'assessors però no les funcions ni les persones.
Competències jurídiques
Per últim, PSOE i Ciudadanos han aprovat que algunes de les competències -les jurídiques- del consistori es delegaren en el govern municipal i no passaren per la resta de partits. Estefania Blanes, de Guanyar, considera que assumptes com ara les denúncies del Calderón o altres temes judicials seria millor que passaren per un ple municipal. PP i Compromis han coincidit a dir que sempre és recomanable obrir aquests assumptes a la resta de corporació.
El PSOE ha conclós aquest tema en dir que tant Guanyar com ara Compromis no pensaven el mateix quan estaven governant, i que fa quatre anys sí van aprovar reduir competències en favor de l'executiu.