Quatre històries huracanades

Gràcies a la iniciativa de regalar dues entrades a cada soci, el camp va presentar un aspecte excel·lent en un partit de lliga regular. A banda de felicitar-se per l'èxit d'afluència d'espectadors, supose que la directiva serà conscient de que tot açò és flor d'un dia i que la massa social del club no augmentarà. El que va ocórrer el diumenge passat va ser un miratge en molts sentits. A més a més, ara tenim un exemple més de la teoria que molts defensem, que es podria presentar d'aquesta manera: l'entrega dels jugadors és inversament proporcional a la quantitat d'espectadors que hi ha a El Collao en un encontre concret. Es podria afegir, com a corol·lari d'aquesta teoria, que a vegades (quasi) 4.000 persones no empenten tant com els habituals 1.500 de totes les setmanes.

Si l'operació "Omplim El Collao" tingué alguna cosa bona, va ser, sense dubte, la tornada al camp del tio Paco, el germà de mon pare, que feia quasi vint anys que o trepitjava les graderies del vell camp. L'última vegada, si no recorde malament, va ser en un partit contra l'Elx allà per l'any 1994. Dir que el camp estava de gom a gom seria quedar-se curt, i només diré que a mon pare i al tio Paco els van vendre entrades de jubilat, perquè no quedaven de general. El resultat d'aquella vesprada va ser d'un 0-3. Ara mateix no sabria dir si vull que el tio torne a pujar...

Sobre l'encontre, poca cosa puc afegir. El resultat, encara que un poc exagerat, va ser just, i l'Huracán deixà una imatge d'equip seriós i ordenat, tot el contrari que l'Alcoyano, que només va jugar a ràfegues. Si al principi de la temporada ens van vendre que s'havia construït un equip per a ser campió, hui podem dir que eixa aspiració es virtualment impossible tenint al líder -L'Hospitalet- a deu punts. I encara hi ha més: el que semblava una trajectòria plàcida que almenys asseguraria un lloc de play-off s'ha convertit en un malson.

Ara mateix el Deportivo és quint (i ja nota l'alè del Nàstic, que ha fet una remuntada increïble), però encara té intactes les opcions de play-off. Falten cinc partits, dels que només un es jugarà a casa. Aquesta situació quasi surrealista es la conseqüència de la negligència de la federació en tot l'embolic de l'Oriola, però és la que hi ha. A més, hi ha equips que ja han gaudit de la jornada de descans i tenen un partit més -és el cas de l'Hospitalet, Llevant B o Nàstic. Les circumstàncies són massa adverses i pareix que un potent huracà ha acabat amb totes les esperances, o això diuen el pessimistes de sempre. Clar que ara tampoc toca presumir d'ingenuïtat, perquè no està clar si el miracle de Porras tornarà a funcionar com al 2011 i si la reconstrucció és encara possible.