Què nassos està passant?

Una violació grupal en Burjassot a dues xiquetes de dotze i tretze anys per part de cinc xicons menors d'edat a Burjassot fa una setmana.

Una altra violació grupal on els agressors també eren menors a una xicona amb díhuit anys a Vila Real el cap de setmana passada.

Tres dones joves violades per grups d'homes en menys duna setmana i sembla que no passa res. La societat actua com si no passara res mentre la vida d'aquestes tres dones i moltes altres cada dia es veuen marcades per a sempre.

I mentre i com sempre, alguns mitjans de comunicació buscant l'escletxa per veure de justificar als agressors carregant de culpa a les dones.

Traure importància a les violències masclistes és justificar-les i donar ales a qui creu que està en el seu dret agredint. Que forma part de la seua masculinitat actuar d'acord amb els seus desitjos de cada moment encara que siguen per destrossar-li la vida a una dona o a una xiqueta com en aquests casos.

Segons el portal geoviolenciasexual.com, s'han documentat dues-centes setanta-quatre agressions sexuals i violacions múltiples entre dos mil setze i dos mil vint-i-u. I només a la nostra comunitat se n'han perpetrat en aquest període quaranta-tres. Són moltíssimes com per a no parar atenció des de les diferents institucions, sobretot les educatives.

Mentre l'educació afectiu sexual no forme part del currículum de l'educació obligatòria a les nostres escoles, els nostres joves estan recorrent a la pornografia com espai d'aprenentatge. I cada dia ho fan des de més joves. I cada vegada es mostra molta més violència a aquestes imatges. I es normalitza la violència cap a les dones com a forma d'excitació sexual masculina. I el que, també sestà aconseguint és esborrar qualsevol senyal de desig femení que no siga el del sotmetiment a la violència que sobre ella s'exerceix.

A banda està també l'aspecte de la cosificació dels cossos femenins, als quals se'ls priva, estratègicament de sentiments i de desitjos deixant-los únicament com una joguina més al servei del desig masculí i sense cap possibilitat de decisió fins i tot sobre el seu propi cos.

La situació és terrible i s'han de prendre mesures per a tallar-la d'arrel. No ens podem permetre debats que haurien d'estar superats fa molts anys que mostren les violències cap a les dones com la pornografia i la prostitució com a treballs a realitzar per les dones, perquè no ho són. Caps dels dos. Són urpes estratègiques i estructurals del patriarcat per a continuar gaudint dels privilegis històricament atorgats als homes en detriment de les dones i la seua condició d’éssers amb drets humans complets.

I qui defense aquests postulats està atemptant directament als drets humans de les dones, de totes les dones, perquè, he de recordar que el feminisme, que condemna aquestes pràctiques per inhumanes per a les dones, és universalista. I això vol dir que quan toquen a una, ens toquen a totes.

I ja per acabar, recordar a qui defense aquestes pràctiques neoliberals i emparats en el dret a la lliure elecció, que, precisament en un any farem precisament això, elegir a qui millor ens represente a les dones i als nostres drets.

Algunes i alguns s'ho han de fer mirar si volen demanar-nos el vot al feminisme.

I, de pas, treballar per a incloure al currículum l'educació afectiu sexual per evitar danys majors a les, encara, xiquetes de hui.