Ella dispara. Ell respon (a la seua). Pum, pum. Paraules, paraules. Els dos protagonistes de Querencia, de Bonanza T, una gran diva del teatre (Veronica Andrés) i un famós crític del mateix gènere (Álvaro Bánega), es veuen sotmesos al perill del diàleg de parella-més o menys quotidià.
Ella dispara. Ell respon (a la seua). Pum, pum. Paraules, paraules. Els dos protagonistes de Querencia, de Bonanza T, una gran diva del teatre (Veronica Andrés) i un famós crític del mateix gènere (Álvaro Bánega), es veuen sotmesos al perill del diàleg de parella-més o menys quotidià.
Tots dos entren en un bucle de trets emocionals on es torna a posar de manifest la vulnerabilitat característica de la tragèdia grega, de manera impecable i implacable. Una història que mai es solta de la mà de la ironia i que, ahir, al Teatre Principal, amb motiu de la Mostra, ens brindava moments imprescindibles.
"Les dones que es giten amb homes tristos, s'alcen tristes" o "No sols a les dones se'ls descarrila el cor". Frases punxants que esquitxen al públic, que tampoc es tapa. Querencia agafa alguns referents i els fa xixines. El punt d'inflexió determinant que marca el desenllaç és, precisament, quan els protagonistes es deixen anar la cabellera, llevant-se la perruca. A partir d'ahí, batibull dialèctic en estat màxim. Una obra molt recomanable.
Marta Rosella G.D.