El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de German Llorca-Abad,

German Llorca-Abad

Qui guanya?

Totes les eleccions tenen lectures diferents. I cap d'eixes lectures és fàcil, perquè responen a processos sociològics que no són evidents. Diumenge 23, hem viscut les últimes Eleccions Generals. Els resultats? Tots guanyen, no? No, tots no guanyen i això és evident, però són precisament els matisos la part que més controvèrsies genera.

Vos interessen o no, estes són les 2 lectures principals que jo faig:

És evident que n'hi ha una part del vot ideològicament ubicat a la dreta que es disputen el PP i Vox. Respecte de les eleccions de 2019, Vox ha perdut 19 diputats (52-33), que han passat directament al PP. Un PP que n'ha sumat encara 28 més (89-136). No entraré a debatre d'on "ixen" els 28 de més que ha tret ara el PP, perquè des dels temps de la "nova política" (quan Ciudadanos i Podemos eren les contra-referències sòlides del PP i del PSOE) l'electorat ha anat a "bandades" i no necessàriament dins d'una línea ideològica coherent. A mi el que em queda clar és el PP no pot "comprar-li" el marc ideològic a l'extrema dreta, perquè eixirà sempre perdent. Pot paréixer una contradicció, però no ho és. Pactar en Castella Lleó, València, o Extremadura amb Vox ha provocat que el vot de dreta estiga suficientment dividit com per a no sumar ara una majoria de govern. És per això també, que si el PP decideix ubicar en un futur pròxim a la ultra de Isabel Díaz Ayuso de candidata/secretària general del partit, seguiran sense guanyar unes eleccions generals. 

La segona lectura és que este país ha premiat que l'esquerra haja fet cas del que una bona part de la societat li demana fa anys. Primer, que pactaren. Que s'arreglaren. Que deixaren les diferències a un costat. I això ha costat conflictes i guerres mal dissimulades, però han pogut arribar mig apanyats a unes eleccions on l'única alternativa ha sigut "que te vote Txapote". Segon, que seguiren fent legislació progressista: salut sexual i reproductiva, vivenda, de protecció animal, igualtat de persones trans, eutanàsia... Tercer, que no enfonsaren l'economia. Tenim la taxa de desocupació més baixa des del 2008, la segona taxa d'inflacció més baixa de tota Europa (1,9%) i un dels creixements económics més sòlids de tota la zona Euro (2,1%). I tot en un context de pandèmia mundial, guerra en Ucraïna, de tensions climàtiques, etc.

¡Qué te vote Txapote! Sí, potser eixa lectura també es puga extraure com a conclusió de les anteriors: el PP no ha sigut una alternativa real. Que un candidat com Alberto Núñez Feijóo haja governat tants anys en Galícia només s'explica pel treball servil al seu favor del sistema mediàtic galleg. En el conjunt de l'Estat (deixaré els comentaris sobre el sistema mediàtic espanyol per a un altre dia) ha sigut més difícil amagar la seua incapacitat general: "he llegado a Cádiz y tengo la pupila dilatada", "tuvo un divorcio duro", "Brus Sprinter", "lo leí en un teletipo", "yo no pacto con EH-Bildu", "no sabía que Marcial Dorado era un narco", "el Mediterráneo baña Huelva"... i una llista que només s'enceta ací.