El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Tere Mollá Castells

Quin embolic més gratuït i més interessat!

El Govern de la generalitat s'ho hauria de fer mirar abans de “liar-la parda com ho ha fet al voltant de la formació obligatòria dels policies locals…

El Govern de la generalitat s'ho hauria de fer mirar abans de “liar-la parda com ho ha fet al voltant de la formació obligatòria dels policies locals que superen les proves selectives i que, a falta de la superació d'aquesta formació obligatòria, seran agents de l'autoritat amb arma reglamentària.

Les polèmiques amb temes com la immigració o les violències masclistes haurien de quedar fora del pla d'estudis d'aquella gent que formarà part del col·lectiu d'empleats i empleades públiques, a menys que formaren part de les seues futures competències. I parle de polèmiques, no de desconeixement de les normes. Perquè aquestes últimes han de ser conegudes i, sobretot, respectades per part de tota la ciutadania, i això inclou al conjunt d'empleades i empleats públics del conjunt de totes les administracions públiques.

I és què voler adoctrinar a qui després ha de protegir i acompanyar a les dones víctimes només pot comportar prejudicis que no sempre impliquen un bon servei.

Les dones sabem que entrar en una comissaria no és gens fàcil i que, en massa casos, encara hui en dia, el primer que es fa és qüestionar la veritat de les dones que ja acudeixen castigades i amb prou feina, com perquè, a més, una persona armada i que és autoritat pose en dubte les seues paraules. I ja, si la dona és nou vinguda, discapacitada o major, ja no ho vull ni imaginar. I sé del que parle.

Aquestes polèmiques només donen ales al negacionisme que ens vol a les dones submises, tancades a casa i fent paper que la dictadura feixista ens va atorgar: El d'esposes i mares sense més ni més. Sense cap dret ni cap presència, i per tant protagonisme, a l'espai públic. Esposes per a servir a l'home i sempre dispostes per a parir els seus fills, això sí, tots els que Déu vulga.

Però les dones, amb la lluita feminista, hem dit prou i exigim una vida digna i lliure de violències. Una vida amb plens drets de ciutadania i no esbiaixats per la por o les imposicions. En definitiva, una vida digna i lliure de violències.

I sembla que a massa matxirulos això els molesta i quan exigim alguna cosa tan bàsica com aquesta, la duna vida digna i lliures de violències, sembla que demanem privilegis i parar els peus a aquells que es creuen els amos i senyors de les nostres vides.

I els de la ultradreta han tornat a demostrar que el que volen és el poder sobretot, fins i tot sobre les nostres vides. I per això intentaven canviar el focus de l'assignatura de violència de gènere dels cursos que han de superar els aspirants a ser policia local per a ficar el focus en l'anomenada violència intra familiar, com si fora el mateix i no, no ho és.

Mentre que a la intra familiar, l'origen d'aquesta violència és el de formar part del vincle familiar, en la violència masclista i la de gènere, l'únic origen és el de ser dona. La diferència és considerable. Sembla mentida que encara s'hagen d'explicar aquestes diferències, però així és encara.

I, si no s'explicara, passaria perfectament desapercebut que és, precisament, el que volen: Passar desapercebuts i que es puguen continuar justificant les agressions a les dones per ser dones. Però des del feminisme infatigablement, continuarem explicant i quan calga, denunciant aquestes estratègies dissuasives per tal de fer visible que ens maltractes i assassines per ser dones o per causar-nos el màxim dolor possible assassinant a les nostres filles i fills.

Perquè el que no s'anomena no existeix, cal anomenar correctament per a poder polititzar correctament i ficar les solucions més adequades en cada moment. I s'explicarà tantes vegades com calga. Si l'origen del maltractament és per ser dones, estem parlant de violències masclistes o de gènere. La resta, milongues!