Article d'opinió de Salvador Llinares i Quiles, Secretari d'organització d'Esquerra Republicana de l'Alcoià Comtat
Reflexions sobre l'avanç de l'extrema dreta
Ara últimament estan havent molts comentaris sobre les possibles causes del creixement de la ideologia d'extrema dreta entre la nostra ciutadania, sobretot en sectors més precaris econòmicament.
Bé, des d'Esquerra Republicana de l'Alcoià Comtat només podem afegir a totes aquestes reflexions, que el capitalisme utilitza tant a la socialdemocràcia com a l'extrema dreta per al seu benefici econòmic, estan al seu servei conscient o inconscientment, el capitalisme mitjançant totes les estructures dels Estats i Institucions internacionals sota el seu control dirigeix en cada moment de la història l'avanç de la socialdemocràcia o de l'extrema dreta i ara li toca avançar a l'extrema dreta per a retallar i eliminar tots els drets laborals i socials de la classe obrera i del conjunt de les classes populars i això en una Nació espoliada i infrafinançada com la nostra agreuja encara més la precarietat de la majoria de la ciutadania.
Després de la ll guerra mundial i davant l'amenaça que representava per al capitalisme l'existència de models econòmics comunistes en l'URSS i el seu bloc de països aliats, la Unió Europea i Occident necessitaven que la socialdemocràcia amb polítiques socials i laborals acontentara a la classe obrera perquè no s'emmirallaran amb els models comunistes i va ser l'edat d'or d'eixa socialdemocràcia on dels beneficis obtinguts de la plusvàlua destinaven una part important a elevar el nivell de vida de la classe obrera i del conjunt de les classes populars, fins que arribà la caiguda del Mur de Berlín i el model comunista que representaven els països de l'òrbita de l'URSS fou substituït pel model capitalista, fins a passar-se'n tots aquests països al model capitalista i així deixaven de ser un perill de contagi ideològic a la UE i a Occident.
Deu d'estar ja prou clar que la socialdemocràcia va morir amb la caiguda del Mur de Berlín, ja no era necessària per a acontentar a la classe obrera, a partir d'eixe moment la perduda de drets laborals i socials ha sigut constant, el capitalisme necessitava substituir la socialdemocràcia per l'extrema dreta per a eliminar totalment totes les millores concedides anteriorment i començà lenta, però inexorablement el total suport mediàtic i econòmic a l'extrema dreta i minvant aquest suport a la socialdemocràcia fins a arribar a la situació actual, on el capitalisme imperialista d'EEUU és el nostre Amo, el de la UE, el de l'OTAN, i on les Nacions sense Estat com la nostra no tenim dret a decidir res, estem doblement perjudicades per les polítiques d'extrema dreta i sense poder gestionar ni la nostra economia, ni la nostra política.
Què farà ara la socialdemocràcia davant de la realitat de què ja no interessen tant al capitalisme? continuaran tenint militància a les portes giratòries de l'IBEX35? o també aniran progressivament sent substituïdes per d'altres d'extrema dreta? Els radicalitzaran i vindran fer un front comú amb la resta de forces d'esquerres, federalistes, confederalistes, sobiranistes i independentistes? si no oferim a la classe obrera i al conjunt de les classes populars solucions als seus problemes diaris i reals com el tema de l'habitatge, salaris i pensions dignes, sanitat i educació pública, transport eficient i públic, economia verda, respectuosa amb el medi ambient i sostenible, etc. , no els il·lusionarem i les deixarem en mans de l'extrema dreta, la unitat de les esquerres però amb un contingut social i d'esquerres real.
Eixes esquerres d'àmbit estatal deurien valorar i respectar el dret a l'autodeterminació de totes les nacions, entendre que amb l'espoli fiscal, econòmic i polític que patim les nacions sense estat no podrem fer polítiques socials d'esquerres, i sense nosaltres, ells mai aconseguiran una República Espanyola d'esquerres, no donen els números en la correlació de forces.
Només donen a Euskalerria, Galiza i a la nostra Nació Catalana (en alguns territoris més que en d'altres, al País Valencià sense el Pacte del Botànic no haguérem pogut governar,) quan va caure el Botànic va entrar a governar el PP-VOX amb totes les conseqüències que se'n deriven i què ja coneixem.






