Reme M. Gisbert: "Em continua motivant la necessitat de narrar, de fer arribar històries al públic"

Reme M. Gisbert és una apassionada de la literatura. Dimecres 21 de desembre, a les 18 hores, firmarà llibres en el New Coffe (L'Alameda, 29, Alcoi).

Des de Benilloba, se'n va anar a Xest i després a estudiar periodisme. Combina les col·laboracions en Ràdio Aktiva, des de fa sis temporades. El programa «Tiempo de cine» (podeu escoltar el podcast en www.ivoox.com), en la veu del seu alter ego, Caótica Ana (pel film de Medem).

Però si hui conversem amb ella no és per la vessant periodística, sinó per la literària. A Reme Gisbert l'encisa llegir, escriure i imaginar altres vides per mitjà dels seus personatges.

FRANCESC GISBERT. Com és que et va picar el gust per escriure?

REME GISBERT. M'encisa escriure i vaig començar després d'un temps sense tocar l'escriptura creativa, gràcies a certàmens de microrelats i contes. Això em va donar el somni de fer arribar les meues paraules al públic i, d'alguna manera, traure'm de dins eixes ganes de narrar.

Va ser un cap d'any a Bilbao, celebrant l'entrada de 2015, quan es va clavar dins del meu cap la història de Fedora. Va nàixer d'una forma molt bella i, en arribar a Alcoi, no em treia del cap la determinació i necessitat de plasmar-la. Després d'un màgic i especial somni, un dia de sant Valentí amb el meu iaio matern, vaig saber de boca d'ell com havia d'ambientar la novel·la en la postguerra, en lloc de l'actualitat. El consellet tan diví va fer que eixe mateix dia no poguera parar d'escriure la que va ser la meua primera novel·la, Contradicción.

F.G. De què parles en Contradicción?

R.G. Em continua motivant la necessitat de narrar, de fer arribar històries al públic, l'única diferència és que abans eren històries reals i ara són ficcions de la meua imaginació. La meua primera novel·la és Contradicción. Latidos del alma. Segons l'escriptora Mercè Climent, és un drama psicològic amb rerefons històric i protagonista d'una gran història d'amor. La cite a ella perquè va fer la presentació al Club d'Amics de la Unesco, ara fa un any.

F.G. Quines diferències temàtiques i de to hi ha entre Infinitas palabras, la nova novel·la, i Contradiccion?

R.G. En Contradicción. Latidos del alma, tracte de buscar un llenguatge i un to ben diferent, seriós, d'un altra època, amb un aire de melangia i sempre amb molt de respecte pel que conte. Sols un dia de vacances després d'acabar Contradicción. Latidos del alma, vaig necessitar tamborinar el teclat de nou. Tenia ganes de no contar res seriós, de divertir-me, de provar la varietat de gèneres dins d'un thriller eròtic amb un toc còmic. Buscava una audionovel·la per al meu canal de «Tiempo de cine», desitjava fer arribar eixes paraules a l'oient i, sobretot, a noves amigues de tot arreu del món. Com la protagonista d'Infinitas palabras, tinc un grup de Whatsapp.

Després de llançar Contradicción i traslladar-me a Amsterdam una temporada, per circumstàncies de la vida, torne a Alcoi. L'editorial Titanium de Torrelavega es va posar en contacte amb mi. Els agradava molt Contradicción, volien llegir alguna cosa inèdita i vaig convertir Las incondicionales de Elizabetta en Infinitas palabras. L'elecció d'un gènere com el thriller eròtic estava lluny del que feia o llegia. Alguna coseta he llegit, no ho negaré, però sempre he tingut altres preferències. Va ser gràcies a l'espenta d'aquestes amigues de tot el món que vaig posar el nom d'incondicionals. I a elles done les gràcies encara.

F.G. Si hagueres de seleccionar un paràgraf a manera de tast, de la novel·la, quin seria?

R.G. «De repente paró el coche, me abrió la puerta cortésmente, cogió mi mano y me dejó de pie en mitad de algún lugar, caminamos unos pasos por una senda (menos mal que no llevaba calzado de tacón, no solía)... a los pocos minutos paró y se puso tras de mí, me quitó el pañuelo y vi maravillada como había colocado una mesa preciosamente decorada y unos farolillos alumbrando la noche, en mitad del "Racó de Sant Bonaventura" (un paraje natural que hay que visitar en Alcoi)...»

F.G. I tu, com escriptora, quines són les teues referències?

R.G. A dia de hui són un poc diferents de quan vaig començar a escriure, perquè en realitat sempre he escrit i va haver sols un període on estava un poc sequeta. Em va ajudar i alegrar molt conéixer, ara tinc l'honor de dir que som amigues, l'escriptora alcoiana Mercè Climent. Gràcies a les hores i hores de conversa compartida vaig eixir de l'etapa de sequera creativa. Gràcies a Mercè vaig recuperar les ganes de narrar. Li dec molt, per tant, gràcies Mercè.

Per una altra banda, com més escrivia de Contradicción més m'adonava de la influència de la meua escriptora de capçalera número u, Adelaida García Morales, de la seua novel·la El silencio de las sirenas. Una influència innegable és el meu director-guionista favorit, Julio Medem. I també pense en Zoe Valdés a l'hora de temes o idees que em ronden. Aquests son els més evidents al meu món.

F.G. Quins serien els tres llibres que més t'han marcat?

R.G. Mirall trencat de Mercè Rodoreda. Tres generacions de dones que passen per un drama genialment escrit en català. Mientras vivimos de Maruja Torres, altra escriptora de capçalera, com Rodoreda, i de nou tres generacions de dones, una història encisadora i molt real. Són ben paregudes en molts aspectes, ara que ho pense. Tokio blues de Haruki Murakami. Quina bona literatura, la d'aquest prolífic autor japonés, i quantes sensacions em va crear llegir-lo.

Reme M. Gisbert. Una creadora d'històries, amb molt que contar. La coneixereu millor si llegiu els seus llibres, Contradicción e Infinitas palabras.