ENTREVISTA AMB L'AMBAIXADOR I BANDERER CRISTIANS DE 2011
El binomi tradició i joventut s’uneixen per a donar pas a l’Ambaixador i Banderer Cristià. Agafant l’herència que des de fa uns anys estan deixant els joves ontinyentins, Vicent Pla (Ambaixador) i Juan Vaello (Banderer) representen aquest any l’Ambaixada Cristiana de la comparsa Fontanos. Una comparsa que porta anys insistint en que havien de ser ells els càrrecs de 2011.
Des de que era molt menut, Vicent Pla acudia puntual a la cita de les Ambaixades de la mà del seu pare. Poc a poc i sense adonar-se’n, va anar aprenent els versos de Cervino fins el punt de saber-se’ls de memòria. Una vegada interioritzada la feina més complexa, sols tenia que buscar algú que volgués compartir amb ell un càrrec com aquest. “La penya no parava d’insistir-me, i em deien que qui millor que jo, per a ser el Banderer”, compta Juan. Membres de la penya Gamba Salà, amics, cosins i amants de la festa, tot va vindre rodat. Una vegada ocupant cadascú el seu lloc, tot era qüestió de posar-se a organitzar.
“Estem preparant moltes coses, tots els dies tenim un milió de temes rondant-nos el cap”, comenta Vicent. “Tot el que estem preparant ens farà sentir-se molt identificats”, compta Juan, “la comparsa Fontanos és la única que porta l’escut d’Ontinyent”. Aquest és sens dubte la clau sobre la que girarà la seua Entrada. “El nostre boato parlarà dels nostres avantpassats, de la nostra història”, compta Vicent. “Parlarem dels avantpassats i dels càrrecs d’Ontinyent, per això creem que serà una Ambaixada molt emotiva”, comenten els cosins. Tant la penya Gamba Salà, la comparsa, com la seua família s’estan desvivint per ajudar i que tot quede perfecte. “A data d’avui ja ho tenim tot apunt, hem fet presentació de vestits, de boatos i la veritat és que estem molt contents de tindre-ho tot preparat”, comenta Juan.
Aquestos dos joves cosins no imaginen un estiu sense les festes de Moros i Cristians. Des de que eren molt menuts, bé siga per la família, o després per afició pròpia, tots els estius han anat acompanyats de les festes i a hores d’ara, no hi ha més d’agost sense la setmana gran de festes. “No m’imagine la vida sense elles i si alguna vegada tinguera que fer-ho, intentaria anar-me’n lo més lluny possible per no escoltar el so del trabuc”, compta Juan. “Jo sols no eixiria a festes si no fora d’Ontinyent”, comenta Vicent, “per que si no sempre et quedaria eixe nervi en l’estómac, preparar les gel·labes, els sopars de comparsa, els amics...”. En quant al paper de la gent jove en la festa de Moros i Cristians, son prou clars. “La gent jove no és el futur, la gent jove ja és el present”, comenta Vicent. Cada any són més els joves que s’atreveixen a ostentar càrrec, i ja no sols com a Primer Tro, si no també com a Ambaixador o Banderer, càrrecs que sempre han estat més lligats a unes edats més altes. “Els joves s’han llançat a la palestra, han demostrat que estan a la altura de fer festes de Moros i Cristians”, comenta Vicent. “Pense que és molt important que els joves estiguen involucrats en la festa i que no sols es tracta d’eixir en alguns actes, si no que estiguen enmig de tot el que es cou”, comenta Juan.
Comparteixen un estrany sentiment. Per una banda, compten els dies que queden per a que comence l’esclat de la setmana gran, però per l’altra, els agradaria alentir-ho tot el possible. El treball de dos anys eixirà al carrer per conquerir la ciutat d’Ontinyent, però això també significarà que tota la il·lusió amb la que han estat esperant aquesta setmana, finalitzarà, i el somni de ser Ambaixador i Banderer quedarà per sempre, al seu record.
Més informació
Aquest article format part del suplement especial d'ARAMULTIMÈDIA amb motiu de les festes d'Ontinyent de 2011