No m'amague, ho reconec en primera persona. La nostra generació (els que tenim 50 anys cap a baix) hem criat 'serdos' consentits als que mai diem NO i que comencen a patir els efectes secundaris de la nostra inoperància: Estan desprotegits i perduts en el món. Al 'malcriament' cap afegir els perills de les xarxes socials que ningú s'atreveix a regular perquè fer-no (pot ser) truncaria la seua llibertat d'expressió i d'informació.
ARAMULTIMÈDIA ha informat sobre el cas d’un grup de quatre o cinc xavals que la setmana passada van tindre la brillant idea de tirar, a plena nit, enmig de la perillosa carretera comarcal Alcoi-Banyeres, brossa i cartrons trets dels contenidors de la Font dels Patos. Una gamberrada que no té cap sentit, que podria haver provocat accidents mortals i que podria respondre a un repte viral de les maleïdes xarxes socials.
Entenc que la policia els localitzarà en breu i que —almenys— seran severament advertits. Saber que els busquen pot ser prou càstig, però cal plantejar-se de manera generalitzada què estem fent amb els nostres fills i filles.
No es tracta de tornar arrere a l’època aquella en què el pare li deia al professor del fill: «Si és precís, li pega una galtada i en tornar a casa li’n pegaré jo una altra». No, la violència no ajuda, però alguna cosa ens haurem de plantejar com a societat. Els nostres fills són cerdos malcriats, no escolten mai el «no» i no tenen presents en el seu dia a dia valors com ara: «Col·laborar», «respectar els majors», «pensar» o «plantejar-se que els pares poden tindre raó». Així anem malament.
No sóc una persona coercitiva ni tampoc tremendista. Més bé pense que, finalment, tot va al lloc, i que la societat i el sistema reconduïxen tothom a trobar faena, pagar la hipoteca i criar un fill. També pense que, segurament, els nostres fills (com passa cíclicament) educaran més fermament els seus propis fills que nosaltres.
Especialment preocupant és el que sembla que ha mogut els xavals a fer allò de la brossa a la Font dels Patos. Un repte viral per a gravar-ho i pujar-ho a TikTok? El mateix que el repte de defecar en piscines aquest estiu per a fotre els estiuejants que només tenen una setmana pagada a la urbanització?
Els nostres xiquets no són conscients de les coses, viuen en una realitat virtual (les xarxes) i perden la identitat perquè la venen a eixa realitat virtual. Cada xic, cada xica té una versió d’ell o d’ella mateixa al TikTok, i això no és bo... perquè ni ells mateixos saben quina de les dues versions és l’autèntica.
L’addicció al mòbil és preocupant, sagnant i, en poc de temps, es prohibirà l’ús de les xarxes als menors de 16 anys. No hi ha una altra solució. I esperem que no siga massa tard per als xiquets que ara naveguen i viuen sense filtre entre els perills de la xarxa. Com els xavals que han tirat la brossa a la carretera de Banyeres.