La InDependent ens trasllada als anys cinquanta a través d'una proposta terroríficament divertida. Marta Rosella Gisbert
La mort no és biològicament inevitable. Podem acabar amb ella i esdevenir immortals? En apariència. Al menys, així ho creuen els tres "pseudocientífics" bojos del laboratori 'Rèquiem', el primer treball de la companyia alcoiana La Dependent com a InDependent que ha arribat, per segona vegada, al Teatre Principal. Els actors Rubén Mira, Jonatan García i Mercè Tienda ens porten als anys cinquanta, en plena època d'admiració cap a allò que, en principi, podia semblar tan inexorable: la mort. La reanimació de cossos és possible en aquesta història que trosseja l'humor d'una manera tan neta i intel·ligent, però que uneix únicament amb gestos el terror i el riure. Amb força reminiscències cap al cinema del anys trenta i quaranta i records inevitables del personatge de Frankenstein, el joc de mímica de 'Rèquiem' dissecciona, al més pur estil britànic, aquesta transició que l'home creu controlar entre el naixement i la mort i que és la vida. La moral científica, la creació i destrucció, fins i tot l'audàcia de la humanitat amb Déu, són preguntes constantment mutiladores que solament tenen una única resposta en aquest tema que no és per a tots els públics: 'Rèquiem', de la InDependent, un examen post-mortem amb nota alta.
Marta Rosella Gisbert