Reunió de veïns

Este país funciona com una comunitat de veïns mal avinguda. I en esta comunitat hi ha com tres lleis universals: unes megaempreses absolutament irresponsables, una administració absolutament ineficient a l'hora d'exigir responsabilitats i uns veïns que, en general, es lleven (miren cap a un altre costat) la responsabilitat de les decisions que els afecten.

I, sabeu, eixes tres lleis o constants, són les que fan possible la màgia màgica del neoliberalisme salvatge: uns fan la cagada, els altres la deixen fer i després la paguem entre tots (perquè preferim mirar cap a un altre costat). Però ja està bé d'espolsar-se la responsabilitat de damunt, com si ací ningú no pintara res.

Imagineu que un dia en una reunió de veïns, la Presidenta (o President) de l'escala vos proposara construir un ascensor panoràmic: per la façana, de caixa de vidre reforçat, hidràulic, amb un ascensorista políglota, aplacat de marbre de Carrara, amb botons cromats en or i "hilo musical". 10.000 euros per veí, vaja. Què votaríreu? Doncs això; veritat? Entendre el que passa en este país és tan fàcil com la "metàfora de reunió de veïns": veïns que passen de tot, els que voten a tot que sí o no voten, els que no van a les reunions, els que deixen que qui siga faça i desfaça... fins que és massa tard.

I Espanya és com eixa gran comunitat de veïns... millor dir, una comunitat de veïns gran. Perquè al final, és més fàcil deixar que altres facen que assumir la responsabilitat d'haver-se d'implicar. I, mentrimentres i al mateix temps, els megaempresaris dient: "som súper-eficaços-i-eficients", sense assumir cap responsabilitat de les cagades que fan. I, mentrimentres i al mateix temps, l'administració dient: "som súper-eficaços-i-eficients", sense assumir cap responsabilitat de totes i cadascuna de les cagades que deixen fer. I nosaltres? Bé, nosaltres li firmem el poder al veí del tercer i que siga "lo" que Déu vulga.

La cagada del projecte de "fracking" de Castelló, uns 1.300 milions d'euros de no res, l'acabarem pagant entre tots (qüestió de temps). La cagada de les autopistes de peatge de Madrid, uns 3.500 milions d'euros, també. I suma i conta. I no passa res.

I mentrimentres i al mateix temps, els discursos de dretes i esquerres amb un vocabulari del segle XIX que no serveix per a entendre el que passa en el segle XXI. Mentre en la farsa dels discursos "neoliberals" continue barrejant-se tot (per exemple, el Sr. Mercadona, el Sr. Amazon, o el Sr. Apple no tenen res a vore amb els autònoms i/o microempreses o empreses mitjanes putejades pels impostos i els abusos bancaris...) i no hi haja un autèntic discurs alternatiu (que comence per fer les coses diferents i explicar-les amb claredat), anirem malament.

A les megaempreses i els polítics professionals els interessa i molt que el personal estiga perdut en batalles dialèctiques absurdes de l'estil: "tot o res", "blanc o negre", "roig o blau" . No acabe sent el cas que la informació convertisca l'opinió pública en lúcida. Fa uns dies que corre una enquesta d'intenció de vot que diu que el PP perd la majoria absoluta en Les Corts. I jo pense; "sí, quina il·lusió que entren els ‘polítics professionals' que fa 20 anys o més que fan oposició". Estic que no cague per vore en què queda la pròxima reunió de veïns.

Germán Llorca
Mirades d'ARA