Rivalitats

El cas de l’Alcoyano es prou singular. La ciutat està enclavada en una vall, tota rodejada de muntanyes. Metafòricament es podria dir que, com diu la meua avia, Alcoi es pareix a una olla (i no de músic, precisament) Les poblacions limítrofes no tenen una gran tradició de futbol professional en els darrers anys, excepció feta d’Ontinyent. Precisament, l’Ontinyent ha sigut ens els últims temps, el rival esportiu de l’Alcoyano.

Aquesta rivalitat esportiva entre els blanc-i-negres de la Vall d'Albaida i el blanc-i-blaus de l’Alcoià ens ha regalat, sens dubte, diumenges de futbol trepidant, però, que hem perdonen els ontinyentins, crec que l’Alcoyano es mereix prou més que una arrelada competència futbolística.

El sorteig de la Copa del Rei de la setmana passada va emparellar l’Alcoyano amb l’Hèrcules. El partit es jugarà a primers de setembre al Rico Pérez, ja tindrem temps de parlar-ne. Quan vaig assabentar-me de l’aparellament, em vaig recordar d’una altra condició necessària per crear –i mantindre– una rivalitat esportiva: la reciprocitat. Si l’equip A rivalitza amb l’equip B, l’equip B tindrà la mateixa relació amb l’equip A. Dit d’una altra forma, sempre s’ha de respectar la propietat commutativa.

Curiosament, aquesta condició no es compleix encara en el cas de l’Alcoyano i l’Hèrcules. Un dia, parlant de futbol amb els meus companys herculans de la Universitat d’Alacant, els vaig dir que ací, a Alcoi, no es tenia en massa estima a l’Hèrcules. La resposta em va estranyar, ja que em digueren que no ho sabien, i que l’Alcoyano no era considerat ni molt menys un rival esportiu a la capital. Ara reconec que aquesta ignorància em va doler, però ara ho entenc: l’Alcoyano, pràcticament des de la seua fundació, ha volgut apropar-se al poder i al prestigi de l’Hèrcules, el club més important de la província d’Alacant. Per què, si no, els fundadors del CD Alcoyano van decidir que el club més representatiu d’Alcoi portés els colors blanc i blau?

Després de molts anys, els dos clubs tornen a trobar-se en el camí del futbol 100% professional. Potser encara ells no ho saben, però el proper 7 de setembre, els gals de la muntanya del nord d’Alacant intentaran conquerir –pacíficament– la seua Roma particular, eixa que està prop del Postiguet, per tractar de convèncer als nostres amics herculans de que també podem ser els seus rivals futbolístics.

GUILLERMO J. PÉREZ