- No és que el Deportivo estiga en llocs de descens, és que la sensació és de depresió total
- L'afició ha respost Ramírez i els seus vasalls: Amb ells, no.
- Tot i el maltracte als aficionats, almenys Gol B ha estat alcoianista.
Gràcies per vindre, Hèrcules. Aquesta és vostra casa. L'Alcoyano ha ret un sentit homenatge el seu màxim rival (amb rivalitat sana) cedint-li la meitat del camp ( i perquè hi havia risc de pluja i no han vingut tots els previstos). Però és que, a més a més, han perdut 3 punts que el condemnen seriosament al descens. Queixes de l'aficionat, desastre en el plantejament del partit, amb 3 canvis al minut 32 i amb un gol de Losada que maquilla el marcador. Cert, tot malament.
Rossíssima sensació, sabor de boca i patiment sense fi. Així podríem resumir el que l'aficionat alcoianista sent ara mateix. Un equip descompost, sense idees de joc, sense ànima, sense garra, sense força, sense il.lusió i sense l'esperit de l'Alcoyano "de tota la vida".
Un derbi davant de l'Hèrcules requereix una intensitat determinada, d'unes ganes i d'un esperit de lluita que aquest equip no ha tingut des de fa massa. Damunt, contra l'Hèrcules, rival especial en El Collao i al que normalment se li té moltes ganes. Doncs el pitjor i més fluix Hèrcules que ha passat pel Collao en dècades s'ha emportat els 3 punts amb dos gols molt bons... i la resta, a intentar controlar el cronòmetre.
Crida l'atenció, a banda del complex de descendit de l'Alcoyano, com, restant 5 minuts per a la fi, el Deportivo tarda més de dos minuts a traure una falta directa. Són coses difícils d'entendre... O que el joc del Deportivo siga tan tendre que només -en un partit a vida o mort- els traguen dos targetes grogues.
Pel que fa al plantejament de l'entrenador, insisteix amb Velázquez, que no sap ni girar sobre ell mateix per a tallar un baló fàcil que ha acabat en l'1 a 0. Mir és un pollastre sense cap, amargant i minvant la moral de tres dels seus jugadors canviant-los al minut 32 de la primera part. 3 canvis en bloc, 3 jugadors perduts per a la causa.
La resta, pilotades a l'àrea amb un Hèrcules ben tancadet que s'ha limitat a jugar al rugbi, assaig rere assaig. I poc més.
Institucionalment, l'afició li ha donat l'esquena Ramírez i els seus vassalls. Ni regalant entrades, ni deixant-les a 10 euros durant tot el matí de diumenge i en taquilla els minuts abans del partit. La gent d'Alcoi sembla que ho té clar: Més val en Segona Federació que en Primera amb aquesta quadrilla. Els 25.000 euros (mínim) de taquilla han pagat la pena.
I el partit ha estat fabulós per als herculans, que han ocupat quasi tot el camp, excepte Gol B. Dos bons gols de Roger (12') i de Moreno (72') davant la passivitat difícil d'entendre en Primera Federació de Velázquez -en el primer-, i de Farru, en el segon. En els dos casos, els jugadors alacantins han semblat de play station... clar, sense oposició, sense resistència. Hem fet 'pares' els de l'Hèrcules, el que era el pitjor visitant de la categoria.
Al 75, una centrada al segon pal de la porteria de Gol B l'ha arreplegada Losada per a fer l'1 a 2 testimonial. I els últims 15 minuts, pilotada a l'àrea sense sentit ni intenció i veure com l'Hèrcules perdia el temps tanquil.lament.
L'horitzó segueix sent fosc, ara amb dos partits fora de casa. Mai se sap...
